Respectem la teva privadesa
Fem servir cookies per al funcionament del lloc i, amb el teu consentiment, per a estadístiques i màrqueting. Pots acceptar-les totes, rebutjar-les o configurar-les. Política de cookies
A principis del segle XX l’automòbil encara no era el producte industrial que coneixem avui. Cada vehicle era, com és el cas del Doriot Flandrin & Parant Type A que us presentem en aquest espai, una peça construïda gairebé de forma artesanal, fruit d’una combinació d’enginyeria, experimentació…
A principis del segle XX l’automòbil encara no era el producte industrial que coneixem avui. Cada vehicle era, com és el cas del Doriot Flandrin & Parant Type A que us presentem en aquest espai, una peça construïda gairebé de forma artesanal, fruit d’una combinació d’enginyeria, experimentació i d’ofici mecànic.
En el transcurs dels primers anys del segle passat, el centre mundial de la indústria automobilística no era ni Alemanya ni els Estats Units, sinó França. Entre finals del segle XIX i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, França es va convertir en el gran laboratori de l’automòbil modern.
És en aquest context on arrenca el Doriot Flandrin & Parant Type A, un fabricant i un model que reflecteix perfectament la que va ser una etapa decisiva en l’evolució de l’automòbil.
A més, competicions com la Gordon Bennett Cup o els primers Grand Prix de l’Automobile Club de France també es van convertir en autèntics laboratoris tecnològics en els què els fabricants provaven nous motors, transmissions i un munt de noves solucions tècniques que posteriorment arribarien als vehicles de producció. Val a dir que aquest ecosistema industrial i esportiu va permetre una evolució molt ràpida de l’automòbil entre els anys 1900 i 1914.
Un cop més, quan ens toca parlar dels bocins de la Història de l'automòbil que hi ha allotjats al Museu de l’Automòbil d’Andorra, parlem de cotxes que o destaquen per la seva potència, per la seva bellesa, per ambdues coses o fins i tot per molt més, com és el cas del Peugeot 201 que us presentem…
Podríem dir que el quadricicle de De Dion-Bouton de 1898 que us presentem aquí és una de les peces fundacionals de la història de l’automòbil. No estem parlant d’un vehicle antic més del museu encampedà, estem parlant d’una de les màquines, a cavall entre un carruatge i un “enginy infernal”…
“Quan l’automòbil deixa enrere el carruatge”. Aquesta és la millor forma de començar el reportatge del Chenard & Walcker Type TT que trobareu exposat a la planta baixa del Museu Nacional de l’automòbil, doncs simbolitza precisament això ! Tot i que podríem dir que Chenard & Walcker va ser…
Una indústria efervescent!
En aquest context, la regió de Paris concentrava una activitat automobilística extraordinària, per puntera i també per voluminosa. Tot i ocupar un espai relativament reduït, hi convivien alguns dels fabricants més importants del món: Renault, Panhard & Levassor, De Dion-Bouton o Delage, per citar-ne alguns. El que llavors encara no sabien, era que estaven establint les bases tècniques del que acabaria convertint-se en l’automòbil modern i en una de les indústries més potents.
Al mateix temps, desenes de fabricants més petits experimentaven amb motors, transmissions i estructures de tota mena. La indústria encara no estava estandaritzada i això permetia una llibertat d’innovació que avui seria difícil d’imaginar.
És en aquest ecosistema on va aparèixer Doriot Flandrin & Parant, coneguda per les sigles DFP.
La marca va ser fundada l’any 1906 a Courbevoie, als afores de la capital francesa, per tres socis amb experiència industrial: Eugène Doriot, Ludovic Flandrin i Alexandre Parant.
Des del primer moment el projecte tenia una vocació clara: construir automòbils refinats, mecànicament avançats i capaços de competir amb els fabricants consolidats del mercat francès.
DFP es va guanyar ràpidament una bona reputació gràcies a la qualitat dels seus motors i també per la seva presència a les competicions, el millor trampolí per fer-se conèixer ràpidament, i és que en aquella època les curses eren molt més que un espectacle: eren el principal aparador tecnològic de la indústria.
El Type A de 1913 pertany a l’etapa coneguda com la Brass Era, activa aproximadament entre 1905 i 1914. El terme Brass Era prové de l’ús extensiu del llautó a nombrosos components visibles del vehicle: radiadors, fars, instruments o elements decoratius. Aquest metall no només aportava una estètica característica, sinó que també transmetia qualitat i molta sofisticació.
Per altra banda, com podeu veure a les imatges, visualment, el Type A del DFP presenta molts dels trets clàssics dels automòbils d’aquella època:
Malgrat que la seva capacitat era relativament modesta com a fabricant, els de DFP van destacar per la qualitat tècnica dels seus motors.
Els automòbils produïts al voltant de 1913 acostumaven a equipar motors de quatre cilindres en línia i oferien cilindrades generoses per als estàndards del moment. També equipaven transmissions manuals de tres o quatre velocitats.
Tot plegat permetia que els cotxes assolissin velocitats que podien superar els 70 km/h, una xifra considerable en aquell moment.
Un dels aspectes més interessants d’aquesta marca és que alguns dels seus motors utilitzaven doble arbre de lleves, una arquitectura molt avançada que demostra la vocació innovadora dels de DFP.
L’esclat de la Primera Guerra Mundial va marcar un punt d’inflexió per a tota la indústria automobilística europea. A causa de l’arribada del conflicte bèlic la producció civil es va interrompre i moltes fàbriques es van haver de reconvertir per fabricar material militar.
Malauradament, quan el conflicte va acabar, el panorama industrial havia canviat completament, passant en molts casos a produccions massives. En aquest context moltes de les petites marques pioneres que havien protagonitzat els primers anys de l’automòbil no van aconseguir adaptar-se en aquesta nova realitat. DFP, incapaç d’adaptar-se a la industrialització del sector, va acabar desapareixent cap a l’any 1920.
Gaudiu del Doriot Flandrin & Parant Type A i de la resta de joies de l’automobilisme de tots els temps visitant el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra que trobareu en ple centre de la vila d’Encamp.
Per altra banda, si voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu directament a la secció del blog.
