Respectem la teva privadesa
Fem servir cookies per al funcionament del lloc i, amb el teu consentiment, per a estadístiques i màrqueting. Pots acceptar-les totes, rebutjar-les o configurar-les. Política de cookies
Aquest passat cap de setmana (dies 27 i 28 de juliol), l’andorrà Frank Porté va tornar a situar Andorra al mapa dels més ràpids de l’F4, fent-ho a més a dues de les tres curses del certamen que va disputar al circuit de Nurburgring. És així que Porté ha tornat a escriure un nou capítol històric per
Aquest passat cap de setmana (dies 27 i 28 de juliol), l’andorrà Frank Porté va tornar a situar Andorra al mapa dels més ràpids de l’F4, fent-ho a més a dues de les tres curses del certamen que va disputar al circuit de Nurburgring.
És així que Porté ha tornat a escriure un nou capítol històric per al Principat d’Andorra, assolint fites inèdites fins ara.
De bon començament, Porté no va aconseguir fer-se amb la pole de la primera cursa per ben poc. En aquest sentit, l’andorrà va quedar per darrere d’Augustin Bernier, l’autor del millor temps durant la sessió de qualificació de divendres. Darrere d’ells van situar-se el belga Yani Stevenheydens i el francès Jules Caranta, 3r i 4t respectivament a la graella de sortida.
Ja en termes de competició, destacar que a diferència del viscut ahir diumenge durant la darrera cursa del meeting, les dues curses de dissabte van disputar-se amb pluja i boira abundants, quelcom que va dificultar molt les coses a tots els pilots. Tant va ser així que la nota predominant durant els dos primers meetings van ser els incidents, les sortides de pista i les intervencions del cotxe de seguretat.
El primer dels dos podis assolits per Porté, amb la bandera andorrana onejant a sobre seu El box de l’andorrà amb la bandera del Principat al capdamunt Imatge del primer dels dos podis assolits per Porté a Nurburgring
La Pujada Arcalís, tercera prova del Campionat d’Andorra d’Automobilisme de Muntanya va viure dissabte (27 de juny), un dels episodis més emocionants del que portem de campionat. Si bé el gran dominador de la prova va ser el català Jordi Vilardell, la lluita per la segona posició final va tenir a…
Com molts divendres, avui hem rebut un nou comunicat d’en Xavi Cardelús, quelcom gens estrany a tocar d’un cap de setmana, doncs és habitual rebre alguna nota prèvia als meeting que normalment disputa entre dissabte i diumenge, però en aquesta ocasió la cosa no ha anat per aquí, tot el contrari. El
Joan Vinyes va protagonitzar un dels caps de setmana més destacats de la temporada a MotorLand Aragón, escenari de la tercera cita de la Toyota GR Cup Spain. L’andorrà va sumar un podi dissabte i una brillant victòria diumenge, uns resultats que li permeten escalar fins a la tercera posició…
Des del començament de la primera cursa, varis pilots van superar al poleman Augustin Bernier. De fet, al final va ser Yani Stevenheydens qui va imposar-se com a líder al final de la primera volta. En aquest sentit val a dir que aquesta primera carrera va ser incerta fins el final donats els continus canvis de lideratge que va haver-hi com a conseqüència dels constants incidents derivats en gran mesura per les condicions lliscants de la pista.
Tot i aquest panorama, l’andorrà Frank Porte va saber administrar-se amb saviesa, arriscant quan havia de fer-ho però sense posar en perill la posició. De fet, fins i tot va protagonitzar una sortida de pista a causa del toc d’un rival, un fet que va que va fer-lo baixar fins el setè lloc. En tot cas l’andorrà va aconseguir tornar a recuperar el tercer lloc perdut, conservant-lo fins creuar la línia de meta.
Destacar que si Caranta va saber mostrar-se ferm al capdavant de la cursa, mantenint un avantatge de gairebé 6 segons sobre Caretti, Porté, tot i l’incident viscut als primers compassos de la cursa, un cop va recuperar la posició la va saber defensar amb molta autoritat.
Segons el principi de la graella invertida, de cara a la segona curs en Frank va acabar situat al nové lloc de la graella de sortida.
Per aquest mateix ordenament, el francès Enzo Caldaras va ser qui va situar-se com a la pole position, just per davant de Jules Roussel i de Maassen, 2n i 3r respectivament. En tot cas, a Roussel i Maassen poc van durar-los aquest llocs de privilegi, doncs al primer revolt van acabar enganxant-se i van perdre les posicions. Com a conseqüència d’això va sortir el cotxe de seguretat a la pista. Un cop va marxar l’SF, la cursa va mantenir-se més o menys estable, tot i els nombrosos ensurts d’uns i altres.
Frank Porté, que com queda dit sortia des del novè lloc de la graella, just per darrere d’Stevenheydens, va optar per fer una carrera intel·ligent, mantenint-se ferm i sense prendre cap risc innecessari que pogués alterar l’estratègia de cursa que s’havia plantejat.
Destacar que va haver-hi estones en les que va ploure molt fort fent que la visibilitat fos mínima. Per això, la millor opció era fer una cursa conservadora i és el que va fer l’andorrà. A la darrera volta però, Porté va patir una virolla inesperada, tot i que sense conseqüències de cara a la classificació.
És així que en aquesta segona tanda de Nurburgring Porté va acabar al desé lloc, per darrere de Leonardo Megna.
Molt incisiu des de la mateixa sortida, Stevenheydens va ser qui va acabar imposant-se per davant de Caldaras i de Kieffer, 2n i 3r respectivament.
La definició de la graella de sortida de la Cursa 3 prenia com a referència les segones millors voltes de cada pilot durant les qualificacions de divendres. És així que el pilot belga Yani Stevenheydens es va col·locar a la pole position, seguit del francès Augustin Bernier al segon lloc i de Frank Porte al tercer.
Aquesta cursa, la qual va poder disputar-se en sec i amb el cel bastant obert, va ser la més disputada de les tres, especialment pel que fa a la tercera, quarta i cinquena posició.
Després de fer una sortida quasi perfecta, al primer revolt Frank Porté va sorprendre Bernier arrabassant-li el segon lloc. L’andorrà va aprofitar el ritme d’Stevenheydens i la lluita que protagonitzaven els monoplaces del darrere, per allunyar-se poc a poc del fruits de perseguidors.
Al final, tot i l’excel·lent remuntada que el japonés Kato va fer per darrere, Porté seguia a prou distancia de qualsevol atac, mantenint-se ferm fins el final de la cursa. De fet, més que haver perillat la seva posició, en aquesta darrer round de Nurburgring, cap al final de la carrera va haver-hi moments de molta incertesa respecte de qui acabaria al primer lloc, si Stevenheydens o Porté, doncs va haver-hi moments en què l’andorrà va estar molt a prop d’adelantar al líder. Finalment però, l’andorrà va acabar creuant la línia de meta al segon lloc.
6è a la general!
Després de Nurburgring, Frank Porté està situat al sisé lloc de la provisional general del campionat, una posició excepcional que sense cap dubte mirarà de deixar enrere de cara al proper certament del Francés d’F4!
Per a més notícies en l’àmbit de l’esport internacional de món del motor amb participació andorrana, feu clic en aquest enllaç directe. Si ho preferiu, també podeu accedir-hi des del menú superior del blog.
Fotos: Nico Deumille Photography
