Respectem la teva privadesa
Fem servir cookies per al funcionament del lloc i, amb el teu consentiment, per a estadístiques i màrqueting. Pots acceptar-les totes, rebutjar-les o configurar-les. Política de cookies
Triomf de Raul Ferré en la Categoria II a Eivissa. L’altra cara de la moneda va ser per a Edgar Montellà a qui...
Triomf indiscutible de Raul Ferré (Speed Car) a la cat.II a Eivissa. L’altra cara de la moneda va ser per a Edgar Montellà (Silver Car) a qui res no va sortir bé.
Els Joves Pilots de l’Automòbil Club d’Andorra van tenir una actuació diametralment oposada en la XXXV Pujada illa d’Eivissa, prova vàlids a pel CEM 2020.
Mentre Ferré va fer-se amb el triomf de la seva categoria (Categoria II), en una jornada per oblidar Edgar Montella no va tenir cap opció per poder estar entre els més ràpids.
Javi Villa (Bango), Raul Ferré (Speed Car) i Humberto Janssens (Porsche) van ser els guanyadors de les respectives categories d’aquesta segona cita del Campionat d’Espanya de Muntanya de la present temporada.
Els organitzadors de la Pujada a l’illa d’Eivissa 2020, l’Automòbil Club d’Eivissa i Formentera, van veure finalment premiat el seu esforç en rebre l’OK per poder disputar -tot i que a porta tancada- la seva prova en un any en què no res és fàcil.
El circuit d’Assen va deixar un balanç agredolç per a Frank Porté després de completar un dels caps de setmana més consistents dels que porta de temporada, tant pel que fa a ritme, com a l’evolució en conjunt, però una combinació de petits contratemps a la classificació i diversos incidents a la…
Aquest passat cap de setmana de l’1 i 2 d’agost Adam Raga va adjudicar-se la 24a edició del Trial 2 Dies d’Arinsal, en una prova que va reunir fins a 316 pilots de 12 països diferents , fet que la situa entre les cites més destacades de trial al Principat. Raga s’endú la categoria reina El…
Gerard de la Casa va ser un dels principals atractius aquest cap de setmana a Font Romeu, escenari de dues curses del campionat francès de muntanya
Amb l’OK. La butxaca, l’organització va desplaçar-se a zona del nord-est de l’illa, ja que va ser aquell el punt on estava situat l’escenari triat de cara a la prova. Esmentar que enguany tenia l’al·licient de puntuar en la màxima categoria.
Els punts quilomètrics 6,4 i 2,4 de la carretera PM-811 van ser els 4 quilòmetres que els organitzadors van preparar. El desnivell del traçat va ser de 311 metres, mentre que la pendent mitjana era del 4,9%.
Cal esmentar que el format de competició va tenir lleugeres variacions respecte de l’emprat una setmana abans a Bolulla (Alacant). A Eivissa no es van disputar mànegues d’entrenaments lliures. La competició va iniciar-se amb dos mànegues d’entrenaments oficials i a continuació dues més de vàlides de cara a la classificació final.
Després d’una parada va iniciar-se la part final del meeting amb la disputa de la tercera mànega d’oficials i l’última de carrera.
Per a la classificació final solament es van acumular les dues millors mànegues de cada pilot.
Malgrat que durant les jornades prèvies a la celebració de la pujada la climatologia va ser molt variable, quan va arribar el moment de la veritat els participants van poder gaudir de la competició amb un ambient agradable, podent disputar totes les mànegues sobre asfalt sec.
A Eivissa, en Raul va mostrar des de bpon principi quines eren les seves intencions, el pilot volia vèncer en els parcials per seguir optant al títol de la Categoria II.
Tal i com va passar una setmana abans a Bolulla, els primers compassos del meeting semblaven indicar que el triomf en la categoria se’l jugarien Ferré i Asenjo, encara que aquesta vegada va haver-hi un petit detall que va resultar decisiu: l’andorrà va ser qui va estar sempre pel davant.
En les tres pujades de carrera disputades Ferré va ser el més ràpid. El seu millor crono va ser de 2’10”880, amb impressionant mitjana d’uns 110 km/hora.
Les declaracions:
Ferré es mostrava satisfet de l’actuació protagonitzada: “ho hem donat tot des de l’inici i ha sortida bé. És el nostre primer triomf al certamen espanyol i estic molt satisfet perquè a més suposa el retrobament amb el triomf del SpeedCar, després de diverses temporades”
El traçat preparat pel Autmóvil Club d’Eivissa i Formentera, era bonic però no permetia cap lapsus, ja que “amb l’asfalt era molt agressiu i es menjava les rodes. Hi havia zones molt ràpides i d’altres de més tècniques: Va ser una pujada divertida”
Després de disputar les dues primeres proves del CEM en 8 dies, Ferré es mostra molt content amb l’experiència i sobretot de com s’ha desenvolupat.
El Campionat d’Espanya de Muntanya continua viatjant cap al sud d’Espanya, amb l’objectiu d’intentar completar el calendari. De moment el final del CEM 2020 està previst pels dies 14 i 15 de novembre amb la disputa de la 12a Pujada Penyes Blanques - Estepona.
Per d’altres cròniques esportives dels nostres pilots, feu clic aquí
Info original/fotos: fotoesport
