Llovera acaba la 9a etapa situat a la part mitjana de la provisional

Dakar 2024.- Ahir, després de superar la que va ser la 9a etapa, Albert Llovera-Margot Llobera-Marc Torres van arribar a Al Ula, localitat situada al nord de l’Aràbia Saudita i punt en el què es concentrarà la part final del Dakar.

Aquesta novena etapa disputada entre Hail i Al Ula constava d’una especial de 471 km, distància que Llovera i el seu equip van superar en 6h 54’17”. Aquest excel·lent registre va fer-los pujar a la 17a posició.

Quan van prendre la sortida, l’Albert tenia 17 camions al davant, quelcom que óbviament suposa un problema afegit per tot el que comporta a la pista. Amb tot, el d’Andorra la Vella va superar la zona de dunes (PK 68) a la 19a posició.

Des d’aquest moment LLovera-Llobera-Torres van mantenir-se de manera regular al Top20 de la classificació, fins arribar a l’assistència de final d’especial al 17è lloc. Aquest lloc els permet seguir a la zona mitjana alta de la provisional de la categoria, concretament al 18è lloc de la classificació, amb un temps acumulat de 129h 18’23”.

Molta sorra i sense manòmetre!

En aquesta etapa també hi havia una parada de 20’, just després del PK 135. Fins aquell instant, tret d’una zona ràpida,  tot va ser sorra.

Així ho explicava l’Albert: “Els darrers quilòmetres abans de la parada han estat els més divertit dels darrers dies, almenys hem pogut gaudir pilotant en una zona molt ràpida que t’ho permetia fer. Abans ja havíem passat per pistes amb molta sorra i amb el manòmetre que no funcionava. El cert és que hem anat una mica a ull”.

A la parada obligatòria, Llovera i el seu equip van intentar arreglar el manòmetre, però no van aconseguir-ho. Tal i com comentava el pilot d’Andorra la Vella “la segona part de l’especial, amb un paisatge espectacular, va ser molt complicada, doncs incloïa trialeres i molta sorra tova. Sense el manòmetre ha estat difícil.- sentenciava.

Respecte del seu estat físic, Llovera comentava que “el meu físic segueix aguantant, encara que hi ha zones, com ara les cervicals, que necessitaran passar per l’assistència”.

Primer triomf de Huzink

Gert Huzink va aconseguir el seu primer triomf d’etapa, també per a Renault.

Huzink va aprofitar la pressió i control a que es sotmeten entre ells els tres primers classificats de la provisional, per aconseguir fer-se amb aquest primer triomf.

Sortint des de la 6a posició, el pilot del Renault C460 Hybrid #615 va mantenir-se durant tot el recorregut en llocs capdavanters, rematant la jornada a la zona de sorra dels últims 70 km, fins a fer-se amb la victòria.

Martin Mazik, actual líder de la categoria, va lluitar fins a l’últim moment per aconseguir el triomf. Al final però, va creuar la línia d’arribada a 1’30” del guanyador.

Loprais supera Van den Brink

A la “picabaralla” per la segona posició del podi, aquesta vegada Ales Loprais va estar més encertat que el seu rival Mitchel Van den Brink, superant-lo per gairebé 20’. Loparis també va avançar Van den Brink a la provisional.

Així doncs, el trio formada per Huzink-Buuren-Roesink van completar l’especial amb un crono de 5h 04’234”, seguits de Mazik-Tomasek-Svando a 1’30”.

A la classificació provisional, Mazik segueix ampliant la diferència respecte dels seus perseguidors, mentre que Loprais i Van den Brink ara estan separats per 17’28” a favor del pilot txec.

10a etapa d’altiplans

De cara a la 10a etapa d’avui, el recorregut presenta ha una gran quantitat d’altiplans rocosos al voltant d’Al Ula, una joia de la natura per als turistes i un autèntic malson per als pilots. Per a ells, les rodalies d’Al-Ula suposaran tot un repte per orientar-se i trobar el camí correcte fins  arribar al final d’etapa després de rodar durant 609 km, dels quals, 371 seran cronometrats.

Per a més notícies en l’àmbit de l’esport internacional de món del motor amb participació andorrana, feu clic en aquest enllaç directe. Si ho preferiu, també podeu accedir-hi des del menú superior del blog.

Info original/fotos: Fotoesport