Alpine A390 GT: quan una idea deixa de semblar impossible

Hi ha cotxes que necessiten uns quants revolts per explicar-nos què són i l’Alpine A390 GT és un d’ells perquè d’entrada puc entendre que pugui resultar difícil associar la imatge d’’Alpine a un vehicle gran, de fet a un SUV, amb cinc places, elèctric i amb una massa considerable, però..

Alpine és, per història i per filosofia, sinònim d’esportivitat, de lleugeresa i d’agilitat. Quan pensem en la marca, com no podia ser de cap altra forma apareix inevitablement l’A110, tant l’original com fins i tot l’actual. Per això, l’A390 planteja una pregunta interessant: pot un cotxe d’aquestes característiques continuar sent un Alpine?

Després d’haver-lo conduït per les carreteres d’Andorra, crec que la resposta és que sí. I és precisament al volant on aquest plantejament, que sobre el paper pot semblar difícil d’entendre comença a tenir sentit.

Tres motors i 400 CV

Com acabo de dir unes línies abans, l’A390 GT és 100% elèctric i això és pot ser el que més xoca als puristes, quan en realitat, totes les marques han fet, poc o molt, el salt envers l’electrificació, així que tampoc té tanta raó de ser que en el cas d’Alpine s’hagi posat el crit al cel de la manera en que l’han posat. Dit això, seguim. El propulsor de l’A390 GT utilitza tres motors: un davanter i dos de posteriors, cadascun actuant sobre una roda. En conjunt desenvolupen 400 CV i proporcionen tracció integral. El sistema Alpine Active Torque Vectoring (AATV) gestiona la distribució del parell entre les rodes per adaptar la resposta del vehicle a les diferents situacions, quelcom que fa de forma impecable. El resultat és sempre una resposta immediata i contundent.

Els 4,8 segons que necessita el cotxe per passar de 0 a 100 km/h són una bona manera d’explicar les seves prestacions, però tampoc no expliquen del tot què se sent al volant, això són sensacions que van més enllà de la velocitat o l’embranzida. En tot cas, com a bon elèctric que és la potència arriba amb una contundència impressionant, però també amb una progressivitat que permet aprofitar-la sense que el cotxe es converteixi en una màquina difícil de gestionar o incomoda. En això facilita molt les coses la tracció integral, la qual treballa de manera impecable transmetent una sensació d’adherència, precisió i seguretat a l’alçada del que esperes.

Aquí és on apareix l’Alpine

És precisament en aquest punt on l’A390 comença a justificar el seu cognom. En una carretera ràpida i revirada com la del Coll d’Ordino o les de les valls lauredianes, són un entorn perfecte. En aquests decorats el cotxe em va sorprendre per la seva capacitat per mantenir l’aplom i per les grans sensacions que et regala. Fins i tot quan el ritme és alt, no apareixen desplaçaments estranys ni moviments de carrosseria que ens recordin constantment que estem conduint un vehicle gran, tot el contrari, més el forces, més divertit resulta.

La direcció és molt directa i transmet amb precisió el que està passant sota les rodes. La frenada, per la seva banda, també és el que ha de ser, tant per potència com per capacitat de dosificació (al davant el cotxe equipa discs ventilats de 365mm amb pinces de sis pistons i al darrere de 350 mm pinces flotants d’un pistó).

Val a dir que l’ajut del sistema de frenada regenerativa també fa que, a més de jugar, estalviis desgast de frens i com jo soc un entusiasta d’aquest sistema, puc dir que vaig estalviar prémer el just i necessari els frens, fins i tot en moments de conducció ‘alegre’. Trobo molt ben escalats els quatre nivells de retenció (cinc si comptem el mode de marxa per inèrcia). En aquest apartat destacaré també que la conducció col·loquialment coneguda com a “one pedal” , disponible al nivell més alt de retenció de motor, també és mot efectiva. El sistema es controla des d’un comandament giratori (RHC) que hi ha al volant.

Sigui com sigui i vist amb perspectiva em va sorprendre especialment el fet de no tenir la sensació d’estar conduint un cotxe tan gran i pesat com realment és l’A390 (2.125 kg en buit). Això és probablement un dels grans mèrits que ha assolit la marca, doncs han aconseguit que les dimensions i la massa quedin en un segon pla i que siguin les sensacions al volant les que manen i això és molt d’Alpine.

Andorra, banc de proves perfecte

Si hi ha un lloc on vaig gaudir especialment de l’A390 GT va ser precisament a les carreteres, deixant els nuclis urbans enrere, però bé, això és òbvi.

El cas és que en aquest entorn, amb una mica de mans, és possible gaudir d’una conducció que continua tenint clarament l’empremta de la marca i això ho diu algú que ni molt menys pot presumir de ser un gran pilot, les coses com són!

L’A390 és un cotxe que mides i pes al marge es comporta com un esportiu, no perquè sigui una mena d’A110 sobredimensionat —ni ho és ni vol ser-ho—, sinó perquè com el mític esportiu té la capacitat de transmetre emocions.

Alpine assegura que l’A390 ha estat desenvolupat per oferir una agilitat comparable a la de l’A110 però en una carrosseria de cinc places. Jo en això tampoc entraré, doncs no tinc prou feetback ni de l’un ni de l’altre. El que sí puc dir és que quan a Bacier ehicles em van deixar provar l’A110, en acabar la prova no volia tornar-los el cotxe, i això, fins i tot fent proves amb altres models pota negra, poques vegades m’ha passat. En tot cas, com he dit, no faré comparacions. Crec que no correspon fer-les perquè físicament són cotxes molt diferents. En tot cas, sí que crec que l’A390 aconsegueix una cosa que, inicialment, semblava complicada: fa que t’oblidis de les seves dimensions i fa que gaudeixis molt conduint!

Un SUV particular

Un altre aspecte interessant rau en el format. I és que malgrat que per dimensions, forma i nombre de places, l’A390 sigui un SUV, és polivalent, còmode, està molt ben insonoritzat i és perfectament utilitzable a diari. —imagino que aquesta era la idea de la marca— , però en essència, el seu caràcter esportiu el domina.

No és el típic SUV que simplement afegeix potència per convertir-se en una versió esportiva. És esportiu de mena! Per d’on ve i perquè és un sport fastback de cinc places que representa una nova manera d’entendre la marca, precisament perquè amplia l’univers Apine sense oblidar la seva vocació original.

Aquesta orientació esportiva tampoc significa renunciar al confort. Despres de divertir-me amb el mode Track i recuperades les pulsacions, vaig passar a conduir de forma més pausada, ràpid, però sense estridències. En aquest moment -tot i que ja vaig notar-ho creuant les nuclis urbans- vaig descobrir que l’A390 GT també és un cotxe molt agradable conduint-lo tranquil·lament. Més enllà de la bona insonorització, l’interior està molt ben acabat, tant pels materials utilitzats com per la qualitat dels ensamblatges. No hi ha sorolls ni elements que transmetin una sensació de fabricació poc acurada i a la vista és tot ell molt atractiu. Els seients són excepcionals, doncs aporten el necessari quan condueixes esportivament, però són molt agradables conduint normalment.

Els seients de l’acabat GT que van deixar-nos a Becier combina Alcàntara i cuir Nappa, són calefactables i inclouen ajustament elèctric.

L’acabat GT també inclou un suggerent volant inspirat en la Fórmula 1 i un sistema d’àudio Devialet de 13 altaveus que, sincerament, no vaig fer anar. El cotxe també incorpora una pantalla central de 12 polzades amb l’app marina Alpine i amb Google. Tot això està disposat en un taulell de comandaments lleuger i poc ostentós. És, per tant, un cotxe en el què es pot viatjar amb molta comoditat, però que no trasmet luxe, sinó l’atmosfera esportiva més austera que no pas llampant, justament el que encaixa en una marca com Alpine.

555 quilòmetres i càrrega ràpida

La bateria té una capacitat útil de 89 kWh i permet assolir una autonomia màxima homologada de 555 quilòmetres WLTP (reals jo diria que un màxim de 400 o 420 km en el pitjor escenari). En un carregador de càrrega ràpida de corrent continu el flux pot arribar als 150 kW, per recarregar del 15 al 80 % caldran uns 29 minuts, que no és cap disbarat. El cotxe també disposa de carregador bidireccional d’11 kW i bomba de calor de sèrie.

El cert és que durant la prova no vaig estar especialment pendent del consum o de l’autonomia, de fet gens, de manera que no puc donar-vos una xifra real que no sigui prou representativa, més enllà d’aquests 420 reals que crec que pot oferir circulant amb tot el que això suposa: temperatures extremes, l’alçada, els ports, carretera oberta..

Qüestió d’emocions

Sigui com sigui i per molt que se’n parli, admeto que l’Alpine A390 GT no és un cotxe fàcil d’explicar però això a mi ja m’agrada. I és que -jo ho veig així- probablement en això hi ha part del seu atractiu.

És gran, és pesat, és elèctric i té cinc places i aquests són elements que, en principi, semblen allunyats de tot allò que associem a Alpine, però ho és, en essència ho és! Quan deixem treballar els 400 CV per qualsevol carretera sinuosa i comencem a enllaçar revolts, t’adones que ho és. I si la rèplica és que han deixat de ser el que eren per allò de reinventar-se, digueu-me quina marca no ho fa fet?

Com gairebé totes les marques amb una història important, Alpine també ha hagut d’adaptar-se a una indústria que està canviant radicalment, és qüestio de supervivència!

Per tot el que acabo d’exposar-vos, la meva conclusió, la sensació de tot plegat és que vaig conduir un gran cotxe, divertit, esportiu, auster, sobri però suggerent, i el més important, un cotxe emocional.

És absurd negar que que pel preu hi ha altres opcions. Però si el que busqueu és alguna cosa més que una llista d’equipament, de potència i d’autonomia còmoda; si voleu un cotxe amb una història al darrere, un SUV amb personalitat i amb una certa dosi de romanticisme que només conserven algunes marques, l’A390 GT té molt a oferir-vos.

Informeu-vos a l’Alpine Store Andorra de Becier Vehicles. Av. d'Enclar, 146, de Santa Coloma. Tel. +376 871 800

GALERIA