Respectem la teva privadesa
Fem servir cookies per al funcionament del lloc i, amb el teu consentiment, per a estadístiques i màrqueting. Pots acceptar-les totes, rebutjar-les o configurar-les. Política de cookies
A començaments del segle XX l’automòbil encara no tenia una fórmula definida. Els fabricants experimentaven amb diferents arquitectures, sistemes de transmissió i tipus de motors, mentre intentaven transformar una màquina encara rudimentària, de fet un carruatge, en un mitjà de transport més…
Un cop més, quan ens toca parlar dels bocins de la Història de l'automòbil que hi ha allotjats al Museu de l’Automòbil d’Andorra, parlem de cotxes que o destaquen per la seva potència, per la seva bellesa, per ambdues coses o fins i tot per molt més, com és el cas del Peugeot 201 que us presentem…
Podríem dir que el quadricicle de De Dion-Bouton de 1898 que us presentem aquí és una de les peces fundacionals de la història de l’automòbil. No estem parlant d’un vehicle antic més del museu encampedà, estem parlant d’una de les màquines, a cavall entre un carruatge i un “enginy infernal”…
En aquesta nova entrega de la secció que dediquem al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra us presentem La “Voiturette Vis à Vis” de De Dion-Bouton, una de les marques d’automòbils més innovadores de finals del segle XIX.
Val a dir que l’any 1899 va ser un any clau per aquesta companyia, ja que va consolidar-se com el fabricant més important de motors de combustió interna d’un sol cilindre, com és el cas d’aquest model que veieu aquí i que trobareu impecablement exposat a les instal·lacions del museu d’Encamp.
El cas és que aquell any De Dion-Bouton va introduir el seu primer vehicle de quatre rodes, conegut com a “voiturette” (petit cotxe), nom complementat amb l’afegit “Vis a Vis” donat que com veieu, els seients dels passatgers estan disposats cara a cara. Aquesta disposició permetia que els ocupants s’asseguessin mirant-se entre ells, fomentant així la interacció social durant els viatges. A més, era la configuració dels carruatges de cavalls.
El nom tècnic però, com en la majoria de cotxes de l’època, era una inicial. En el cas dels Vis à Vis van haver-hi un munt de variants en funció del tipus i quantitat de fars, de la forma dels parafangs, del tipus de tapisseria, de si duia o no sostre i així un llarg etcètera, doncs llavors, tot i estar en el bressol de l’automoció, ja hi havia un munt de detalls per escollir a l’hora de comprar-te el teu De Dion Bouton!
En qualsevol cas és innegable que a efectes de màrqueting, “Voiturette Vis a Vis” és a més de molt més gràfic, molt més musical i absolutament més comercial, que no pas Tipus D, el seu nom real.
Equipada amb un motor monocilíndric de 3,5 cavalls de potència, la “voiturette” de De Dion-Bouton va ser un èxit gràcies a la seva combinació entre innovació tècnica i disseny pràctic. De fet, aquest model va influir en molts altres fabricants de l’època, els quals van adoptar dissenys similars per als seus models.
Aquí us deixo alguns detalls interessants sobre la seva activitat aquell llunyà 1899.
Els motors monocilíndrics de De Dion-Bouton eren extremadament populars i els van utilitzar molts altres fabricants d’automòbils i de motocicletes. L’any 1899 aquests motors podien generar entre 3,5 i 5 CV de potència, una xifra revolucionària en aquells anys.
La seva tecnologia de motors destacava per l’ús d’un sistema de vàlvules automàtiques. Eren motors molt més fiables i més lleugers, fet que va facilitar l’expansió del mercat automobilístic.
De Dion-Bouton va augmentar la fabricació de vehicles i de motors, consolidant així la seva posició com un dels principals fabricants d’automòbils, no solament a França, on va dominar amb claredat, sinó a nivell mundial.
Els dissenys de De Dion-Bouton van influir molt en el desenvolupament dels cotxes lleugers a principis del segle XX. La seva disposició d’eixos es va convertir en una solució tècnica clau en el disseny de les suspensions de vehicles durant dècades.
En resum, l’any 1899 va ser un any en què De Dion-Bouton no només va consolidar la seva posició com a líder en la fabricació de petits automòbils i motors, sinó que també va establir les bases per a moltes de les innovacions mecàniques que es desenvoluparien al llarg del segle XX. Destacar, i amb això acabo, que el volant rodó tal qual el coneixem estava a punt de ser adoptat per total la indústria, doncs des de 1894 Alfred Vacheron, dissenyador industrial, estava treballant en aquest nou sistema de conducció, sense cap dubte molt més pràctic i intuitiu que el sistema de palanques de timó que veieu al De Dion Bouton Voiturete Vis à Vis.
Si voleu més informació del Museu, podeu informar-vos fent clic en aquest enllaç
Per altra banda, si de moment voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu a la secció del blog directament.
