Respetamos tu privacidad
Usamos cookies para el funcionamiento del sitio y, con tu consentimiento, para estadísticas y marketing. Puedes aceptarlas todas, rechazarlas o configurarlas. Política de cookies
Aquest passat cap de setmana va tenir lloc la 47a Fira d’Andorra la Vella, una edició que segons la majoria de concessionaris del país, comercialment parlant va registrar resultats similars als de l’any passat, és a dir, bona resposta del públic, un bon nombre d’operacions tancades i un bon gruix…
Hi ha marques que desperten admiració i n’hi ha que a més creen una autèntica passió. BMW és una d’aquestes: una combinació d’enginyeria, disseny, esportivitat i plaer de conduir, que al llarg de la seva dilatada história ha unit i segueix unint generacions d’aficionats, tant al volant d’un cotxe…
Des del passat mes de juny, Europcar Andorra ha deixat les instal·lacions de l’Av. Tarragona per traslladar-se al que possiblement sigui un dels punts més cèntrics del país, quelcom que tractant-se d’una empresa de lloguer de cotxes sempre és un encert de cara als usuaris. Si a més, aquest nou punt
El Mitsubishi Lancer és un dels cotxes de ral·li més mítics de la història i l’Evo 6 Tommi Mäkinen Edition n’és el màxim exponent. Només se’n van fabricar 2.500 unitats, pesa 1,3 tones, té gairebé 300 CV i la seva cotització actual pot fregar els 200 mil euros.
L’Evo 6 Tommi Mäkinen Edition va ser un homenatge que Mitsubishi va fer al pilot finlandès després que la marca dels tres rombes s’endugués el mundial de marques de 1998 i el mundial de pilots quatre anys seguits (des de 1996 a 1999), cinc títols aconseguits gràcies a les victòries de Mäkinen.
Sobre terra, neu i asfalt la dupla Mäkinen/Evo es va mostrar imbatible. Precisament, al volant del seu Lancer Evo 6 vermell Mäkinen van guanyar consecutivament les edicions de 1999, 2000 i 2001 del mític Ral·li de Montecarlo.
De la mà de Ralliart, la divisió de competició de Mitsubishi, la marca va llançar l’any 2000 aquesta sèrie limitada , sent avui dia el Lancer Evolution més buscat pels col·leccionistes, amb una cotització estratosfèrica que pot arribar als 200 mil euros. Però realment val el que demanen?
Estèticament és un dels Evo més proporcionats. Està clar que el disseny és un tema molt personal, però per a mi els més bonics són l’Evo 5 i el 6. Com totes les generacions, aquesta es caracteritza per un para-xocs davanter amb grans entrades d’aire i pel colossal aleró posterior de la mida d’una barra de bar. Precisament al para-xocs davanter, on l’Evo 6 normal té els fars antiboira, el Makinen presenta unes entrades d’aire per incrementar la capacitat de refrigeració. Aquest para-xocs també inclou un apèndix aerodinàmic per millorar la càrrega. Per la seva banda, el pla de l’aleró posterior és regulable en inclinació.
A més, aquesta sèrie especial presenta una decoració icònica en el món del motorsport, amb els colors de Ralliart i de Marlboro.
També rep el sobrenom d’“Evo 6.5”, ja que el TME és una evolució del mateix Evo 6, d’aquí que se l’anomeni “sis i mig”. Però el que més crida l’atenció és el netejaparabrisa posterior, doncs no és habitual trobar-lo en una berlina de tres volums.
Les llandes Enkei de 17” són un altre dels elements específics del TME. Entremig dels seus 10 radis es pot veure el potent equip de frens Brembo.
Altres marques reconegudes del món de la competició van ser escollides per donar forma a l’habitacle, com els seients Recaro i el volant Momo.
Quan el proves el que més sorprèn és com d’efectiu és. Ho fa tot molt fàcil i acabes anant a un ritme espectacular sense gaire esforç. La calibració del xassís és brutal. Se sent àgil com pocs, i això que amb gairebé 4,5 metres de llarg no és precisament un cotxe petit.
La suspensió filtra de meravella. A més, la carrosseria s’inclina just el necessari perquè en tot moment sentis el que passa.
El sistema de tracció integral et deixa enganxat a l’asfalt, gairebé com si fos un cotxe d’Scalextric. La veritat és que és com un tren sobre rails.
El cotxe no té cap mena d’ajudes electròniques: ni control de tracció, ni control d’estabilitat, res de res. El cert és que tampoc li cal, gràcies a la seva pròpia adherència mecànica. De fet, la gran arma secreta del TME era l’“Active Yaw Control”, un diferencial mecànic de lliscament limitat amb gestió electrònica connectat a un seguit de sensors. En funció de l’angle de gir del volant i de la pressió sobre l’accelerador, el sistema detecta si el cotxe esta subvirant o sobrevirant i, de manera totalment automàtica, envia més parell a la roda interior o exterior del darrere per redreçar millor la traçada i sortida del revolt.
A més, el motor empeny amb una força inesperada. Pensava que estaria bé, però no tant. També influeix el fet que sigui un cotxe amb el canvi manual, i és que quan deixes anar l’embragatge i sents la patada del turbo, és exactament el que esperes d’un cotxe així.
La turbina de titani del turbo és més lleugera en el cas del TME, permetent que la resposta sigui més viva. El motor de quatre cilindres i 2.0 litres amb codi intern 4G63, declara 280 CV a 6.500 rpm, tot i que aquesta unitat compta amb una preparació HKS i sembla més a prop dels 500 CV. El més impressionant és que s’estira fins la línia vermella a 7.200 rpm. Amb tot, el cotxe de sèrie feia el 0 a 100 km/h en 4,5 segons, mentre que la velocitat màxima era de 250 km/h.
En resum
El TME només és el Sant Greal dels Evo, també és un cotxe perfecte per gaudir en un tram de ral·li, no en va és gairebé idèntic al cotxe amb què el mateix Tommi Mäkinen va aconseguir tants èxits.
A més, aquest Evo també es pot considerar una bona inversió. Actualment, una unitat amb 100.000 km frega els 90.000 euros, però s’han venut exemplars amb només 10.000 km per 180.000 euros.
——————
Si voleu accedir a d’altres articles breus i reportatges, podeu fer-ho des de l’apartat del desplegable que trobareu al menú superior del blog. També podeu accedir directament des d’aquest enllaç.
Per altra banda, si voleu accedir al vídeo, podeu fer-ho des d’aquest enllaç
Text original: Gerard Farré / Fotos: Vlogs de coches
