En l’espai que dediquem periòdicament a les entrevistes parlem amb Jose Luis Montes sobre els seus 30 anys al sector, l’evolució del mercat i el futur tant del sector de la compra i venda com dels cotxes en general a Andorra.
Jose Luis Montes: d’hostaler a professional del motor
Uns quants anys al capdavant de J.Montes Autos, oi Jose Luis?
Sí, la veritat és que sí. Ja fa 30 anys!
Ha plogut molt des d’aquells inicis tan llunyans.
Tot ha evolucionat molt, i el sector de l’automòbil no n’és cap excepció. La venda de cotxes ha canviat completament: tecnologies, serveis, fins i tot el mateix públic ha evolucionat. I ja no parlem dels vehicles, que no tenen res a veure amb els d’abans.
“Jo vinc de l’hostaleria, però el món del motor m’ha donat molt”
Això dels cotxes va arribar fruit de la passió o perquè en el seu moment vas veure que era un bon negoci?
Per les dues coses. A mi els cotxes i les motos sempre m’han apassionat, però quan vaig decidir dedicar-m’hi professionalment també era un bon negoci. En qualsevol cas sempre havia estat hostaler. El que passa és que va arribar un moment en què la restauració em va acabar saturant, pensa que és un sector molt sacrificat. El cas és que al cap dels anys me’n vaig cansar i ho vaig tancar tot. Va ser llavors quan vaig decidir dedicar-me al món dels automòbils i he de reconèixer que ho he gaudit molt i que m’ha aportat molt, i no parlo de diners, sinó de valors com la humilitat, la personalitat, l’empatia… De fet, encara avui continuo enriquint-me molt en aquest sentit.
La veritat és que no m’esperava aquesta resposta.
Doncs així és. Pensa que a la botiga hi entra tot tipus de persones, gent que moltes vegades té un poder adquisitiu molt just i gent amb molts recursos. Aprendre a empatitzar amb aquest ventall tan ampli de persones, comprendre com són i com tractar-los ha estat tota una experiència. La majoria de vegades la gent que ve és perquè necessita un cotxe i comprar-lo els suposa un esforç molt gran, més que no pas una il·lusió. La gent que vol comprar un vehicle que sap que no pot o no hauria -parlo de preus- és una minoria. La gran majoria de persones venen perquè realment necessiten un cotxe. Avui dia, el cotxe continua sent un bé necessari, per molt que la tendència sembli que vagi canviant. Crec que a Andorra el cotxe continua sent una necessitat. El fet d’haver après a tractar tants perfils diferents, a posar-me en la seva pell i fer tot el possible per complir les seves expectatives, és de les coses més valuoses que m’enduc d’aquest ofici.
“Hi ha gent que s’embarca per tenir el cotxe que desitja”
Continuem amb això que acabes de dir. Es diu que els cotxes han de passar a ser una eina d’ús i no una propietat. És a dir, que la tendència apunta cap al rènting o el lloguer, més que no pas cap a la compra. Creus que el cotxe encara és un bé molt preuat?
Sí, ara mateix sí. No és preuat per desig, sinó per necessitat. Fa 30 anys els cotxes no eren tan necessaris. Estaven més vinculats al poder que a la necessitat. Eren un luxe, un símbol d’estatus. No eren una prioritat per a les famílies, més aviat eren l’últim esglaó a satisfer, la cirereta del pastís. Avui dia, si vols tenir autonomia real per fer la teva vida, necessites un cotxe. Ara bé, igual que fa 30 anys, hi ha gent que vol tenir més del que realment es pot permetre econòmicament i s’embarquen fins a les celles per aconseguir-ho.
Aleshores, veus lluny que el cotxe passi a ser una eina de pagament per ús?
Jo crec que el sentiment de tenir un cotxe i la satisfacció d’haver-lo aconseguit seguirà existint. O no et fa il·lusió baixar al garatge i veure que aquell cotxe que tant t’agrada és teu? Una altra cosa és que el gran negoci que hi ha darrere de maximitzar el rendiment d’un cotxe per mitjà d’aquestes noves fórmules empenyi la indústria en aquesta direcció. No perquè tenir un cotxe en propietat estigui passat de moda, sinó perquè aquestes noves fórmules permeten a les empreses treure al vehicle molta més rendibilitat durant la seva vida útil. Ara bé, tot depèn dels matisos: a nivell empreses sí que és una fórmula idònia. Però això que “la tendència és aquesta o aquella altra” no està tan clar com ens ho volen vendre. El que hi ha és una recerca constant de fórmules perquè el consum i la rendibilitat no només continuï, sinó que augmenti. En aquest sentit el rènting és infinitament més rendible que la venda directa. Així de clar.
“La quantitat de professionals és enorme per a un país com Andorra”
Tornem a Andorra. Com veus el sector actualment?
Honestament, el veig complicat. No pas per la competència, que és normal i fins i tot saludable, sinó perquè crec que s’ha desbordat el nombre de professionals respecte a la realitat del país. Andorra és el que és, té la mida i la població que té. La quantitat de professionals que hi ha és enorme. Hi ha una oferta de vehicles molt bona, però infinitament superior a la demanda real. Si en això hi sumes la importació —que representa una part important del mercat, tant en cotxes d’ocasió com de gerència o KM0—, l’oferta es dispara i el pastís no dóna per a tothom. A més, hi ha la importació directa que fa la gent pel seu compte sense passar per cap professional. Per últim, però no menys important, hi ha els “professionals fantasma” i els que actuen al marge de tota norma, dos perfils que sincerament no entenc com poden operar amb tanta impunitat.
A més dels KM0 o de gerència, també treballeu amb cotxes nous?
La majoria de professionals de compra i venda no treballem amb vehicle nou, per a això ja hi ha els concessionaris oficials. Una altra cosa és que un client ens ho demani específicament. En aquest cas farem el possible, però normalment ens centrem en el mercat d’ocasió i el KM0. Res més enllà.
“Internet és un aparador molt llaminer, però també molt perillós”
Parlaves dels particulars que importen els seus propis cotxes.
Sí. Sempre n’hi ha hagut, però fa uns anys això s’ha disparat.
És tan fàcil?
Fàcil, sí. Complex i arriscat, també. Internet és un aparador molt llaminer, però també molt perillós. Nosaltres, els professionals, hem trigat anys a construir una xarxa de subministrament fiable, amb vehicles sense problemes ocults (que, per desgràcia, són habituals). Després hi ha el tema dels tràmits d’importació en si, que no són tan senzills com ho pinten a les xarxes. Si jo et venc un cotxe d’importació meu, te’l lliuraré a casa, claus en mà i amb total garantia. Si em demanes que et porti una unitat seleccionada per tú, et cobraré la gestió i no tindràs cap garantia. I si te’l portes tú mateix, hauràs d’assumir tú tot el risc i et ben asseguro que no és poc.
Ara que dius això. A J.Montes esteu especialitzats en gestió d’importacions, exportacions i homologacions. Explica-m’ho una mica.
Sí, a més de la compra i venda nacional, fa anys que ens vam especialitzar en importació i exportació, no només amb Andorra com a origen o destinació, sinó també entre altres països. Tant si vols importar els teus cotxes a Andorra perquè et trasllades a viure aquí, com si te’ls vols endur d’Andorra a un altre país, nosaltres ens encarreguem de tot. També gestionem la importació de qualsevol vehicle oferint dues opcions: supervisar tot el procés, qualitat del vehicle inclosa, o bé només gestionar simplement el procés de la importació. La diferència està a la garantia que oferim: si no supervisem nosaltres l’estat previ del vehicle, no hi haurà cap garantia.
Per últim, hi ha el tema de les homologacions, ja que depenent del país d’origen del vehicle, tant si s’importa a Andorra com a qualsevol altre país europeu, pot ser que s’exigeixi una homologació. Si és el cas, nosaltres ens en fem càrrec de tot i l’entreguem degudament homologat.
“Els duros a quatre pessetes no existeixen”
Treballeu amb molts països?
Avui dia tenim una xarxa molt àmplia de col·laboradors, des dels Emirats, Qatar o Dubai, passant per Rússia i Bielorússia, Amèrica del Nord i del Sud, Canadà i per descomptat a tota Europa. Han estat molts anys, moltes operacions i molt d’aprenentatge. Gràcies en això avui dia assessorem no només per a Andorra, sinó també per a Espanya, França i Itàlia.
Les xarxes, m’imagino que no ajuden gaire. Em refereixo a aquests gurús que ho pinten tot tan fàcil, com ara portar-te un cotxe de Dubai per quatre duros…
Al principi, no ajuden. Però després es gira la truita i acaben jugant a favor nostre. M’explico: a les xarxes tot sembla molt fàcil, però després arriben els disgustos, la lletra petita… És llavors quan busquen als professionals, sigui per desfer un embolic, o bé per començar des de zero. Marc, cal que et digui que els duros a quatre pessetes no existeixen? Doncs això.
Sempre que parlo amb un professional hi ha una pregunta obligada, i sabent que la vostra associació ja està gairebé a punt, encara més: creus que teniu el suport necessari de l’administració?
En molts aspectes sí. En d’altres, malauradament molt importants, no tot el que voldríem. Justament això és el que ens ha motivat a reactivar l’associació. Hi ha molt intrusisme, molt mercat paral·lel operant de manera no legal, i molta activitat poc transparent que s’hauria de tallar d’arrel perquè malmet la imatge del sector, per no parlar dels prejudicis que implica. Malauradament no S’actualitza en contra, almenys amb la contundència que caldria fer-ho! Suposo que individualment les queixes no tenen força, per això hem decidit reactivar l’ACVA. Ja saps, per allò que diu que “la unió fa la força”.
“No és el mateix un cotxe amb 20 mil quilòmetres que un amb 180 mil!”
Avança’m alguna cosa que creus que seria important canviar o implantar.
Moltes coses i totes molt importants. Per exemple, el tema de les garanties. No és normal que un cotxe amb pocs anys o pocs quilòmetres tingui la mateixa garantia que un amb molts anys o molts quilòmetres, però ara mateix això és així!
Et refereixes que un cotxe amb 20.000 km té la mateixa garantia que un amb 180.000?
Exacte! Per molt que és lògic que estiguem obligats a revisar l’estat d’un cotxe quan ens entra a la botiga, hi ha moltes coses que són indetectables i que amb els anys o els quilòmetres poden derivar en una reparació. Posa per cas la caixa de canvi d’un cotxe amb 20.000 o la d’un altre amb 180.000 km. Creus que estaran igual? Quin creus que et pot donar problemes abans?
Està clar. I com creus que s’hauria de fer?
No em toca a mi respondre això. Però si ens fixem en el model espanyol, per posar un exemple, veurem que allà s’ofereixen tres categories de garantia: bàsica, mitjana i la de màxima cobertura. D’aquestes tres les dues últimes van a càrrec del comprador. El client sap que té una garantia bàsica i a partir d’aquí tria la que prefereix en funció del cotxe que està comprant. Marc, la qüestió és que un cotxe amb 15 anys no està com un de 2! Discutir això és simplement absurd.
A més, a Andorra ni tan sols hi ha una empresa que ofereixi garanties, quelcom lògic si tenim en compte la normativa actual. El tema, com tants altres, s’ha d’afrontar, no per nosaltres, sinó per donar un servei clar, eficient i transparent al consumidor i evitar conflictes, que és el que provoca el sistema actual.
Ja no et pregunto cap més. Esperarem que l’associació comenci a treballar en tot això. Seguim. Saps que és clàssic a les entrevistes incloure algunes preguntes generals, així que tot i que no tenim gaire espai, aquí va alguna, així de pas baixarem la tensió!
Si poguessis escollir el teu cotxe ideal, sense preocupar-te de res, només que d’escollir-ne un, quin seria?
Doncs no et puc respondre. Tants anys al sector m’han permès provar i valorar tota mena de cotxes, i tots tenen coses bones i dolentes. Fa anys potser t’hauria dit un Porsche o un Mercedes, però avui et diré que tots els cotxes, des del més luxós fins al més senzill, tenen els seus punts forts. Com t’has quedat? – Tocat i enfonsat.
I per moure’t per Andorra, quin seria el teu cotxe perfecte? O tampoc em vols respondre?
Va, ara sí. Per anar per aquí faig servir un Twingo força vell, però crec que qualsevol 4×4 petit és perfecte.
“Avui per avui crec que els híbrids autorecargables són l’opció més realista”
Ja acabem que ens hem allargat molt (això em passa sempre), així que per acabar: què em dius dels cotxes elèctrics i híbrids? Creus que el futur va per aquí?
Tot apunta a diverses tecnologies: l’hidrògen, els elèctrics i els combustibles alternatius avancen, però els queda molt de camí i és un camí encara incert. A dia d’avui l’única tecnologia realment adaptada crec que és la dels híbrids de gasolina, especialment els autorecargables, perquè simplifiquen molt el dia a dia en comparació amb els endollables, no tenen límit d’autonomia i no requereixen d’infraestructures.
Jose, com sempre que ens veiem ha estat un plaer passar la tarda parlant amb tú. Me’n vaig, que ara toca passar tot això a net.
Gràcies a tú i felicitats per tot el que feu pel nostre sector, amb la revista, el blog i la nova web.
Moltes gràcies Jose.
Ja ho sabeu: si voleu comprar un cotxe, trobareu J.Montes Automòbils a Encamp, concretament a l’Av. Joan Martí, 114. Allà, a més de poder-hi aparcar, trobareu una gran exposició de models per a tots els gustos i necessitats.
——————
Si voleu accedir a d’altres articles breus i reportatges, podeu fer-ho des de l’apartat del desplegable que trobareu al menú superior del blog. També podeu accedir directament des d’aquest enllaç.
