En aquest espai de reportatge parlarem del procés de recàrrega d’un vehicle elèctric i dels quatre punts clau en que es basa, el primer dels quals fa referència a la intercomunicació entre el vehicle i el punt de càrrega, una connexió que es realitza mitjançant un protocol que permet conèixer l’estat de la bateria. A continuació el carregador establirà una altra comunicació amb l’operador de la recàrrega per conèixer la disponibilitat, la potència de l’estació i l’estat d’operativitat.
El procés que es detalla a continuació es basa en el procés i dades obtingudes d’un SUV elèctric de tamany mitjà tirant a gran, com ara l’OMODA 5 EV, un vehicle que admet càrregues ràpides i que pot passar del 30 al 80% en poc més de 25 minuts. En tot cas, el procés és extrapolable a la gran majoria de vehicles elèctrics de tamany similar.
Quan repostem un vehicle amb combustible tradicional el procés és mecànic i directe: omplir el dipòsit amb el combustible necessari i llestos, ja podem continuar. En un cotxe elèctric però, especialment quan parlem de recàrregues ràpides o molt ràpides, endollats a un xarxa de corrent contínua, el procés és molt més complex. No ho és per la seva dificultat, sinó per la quantitat ingent de dades que es generen i intercanvien en temps real entre el vehicle, el punt de recàrrega i l’operador.
Per entendre millor com funciona aquest sistema explicarem com es porta a terme una recàrrega ràpida.
Tres formes d’iniciar la recàrrega
- Targeta o clauer RFID: aquesta alternativa, ràpida i pràctica, es especialment útil en zones amb poca cobertura, com ara garatges subterranis.
- Aplicació mòbil de l’operador (CPO): des d’una app es gestiona el punt, el preu i la facturació. A més, rebrem informació instantània sobre l’estat operatiu del sistema.
- Targeta bancària: cada cop més punts ofereixen aquesta opció amb TPV integrat. Un punt molt a favor de pagar amb targeta de crèdit és que ens evitem haver de tenir mil targetes de proveïdors diferents.
Conversa cotxe-carregador
Després de connectar la mànega al vehicle i validar la identificació, s’inicia una comunicació digital entre el cotxe i el carregador. Aquest diàleg es regeix per l’estàndard ISO 15118, el qual garanteix seguretat i interoperabilitat.
En aquesta conversa el vehicle s’informa sobre la capacitat de la bateria, la potència màxima que admet i el temps que caldrà per assolir un grau determinat de càrrega. Un exemple de la informació lliurada seria quelcom així:
- La bateria té una capacitat màxima de 61,05 kWh (liti ferrofosfat)
- La potència màxima de càrrega en DC és de 80 kW
- El temps per passar del 30% al 80% és d’uns 28 minuts (en condicions favorables)
Connexió en temps real
El segon pas passa per una segona connexió. En aquest cas es farà mitjançant una targeta SIM. El punt de recàrrega enviarà la informació tant al fabricant del carregador com a la unitat CPO.
Entre les dades que es comparteixen hi ha:
- Marca i model del vehicle
- Estat de la càrrega (SOC)
- Potència de càrrega i evolució de la corba durant el procés
- Energia transferida
- Temps de connexió
- Preu
Aquesta comunicació es fa per mitjà del protocol OCPP (Open Charge Point Protocol) d’ús global.
En alguns casos, també es transmeten dades addicionals com la temperatura de la mànega, el voltatge i la intensitat dels mòduls o possibles anomalies elèctriques. Tant el CPO com el fabricant poden interactuar remotament amb el punt de recàrrega si cal.
Autocharge: directe!
Molts cotxes incorporem la funcionalitat ‘Autocharge’. Amb aquesta funció, un cop emparellat el vehicle a la font de recàrrega, aquest podrà recarregar-se automàticament sense que l’usuari hagi d’interactuar amb l’app o amb el terminal ja que el sistema detecta automàticament el que necessita per iniciar l’operació de recàrrega:
- El VIN (Vehicle Identification Number) del vehicle
- El MAC (Media Access Control), una mena de matrícula digital
- El NACH (Hub de Control d’Accés a la Xarxa) que valida la càrrega automàtica
Cap a una recàrrega universal
La clau per a una experiència de recàrrega eficient i pràctica és la interoperabilitat. Gràcies al protocol OCPI (Open Charge Point Interface), a la majoria de països l’usuari pot fer servir una sola app o clauer RFID per recarregar a múltiples punts, això sí,sempre que hi hagi acords entre CPOs i MSPs. Aquesta col·laboració permet compartir dades com la disponibilitat del carregador, el preu del kWh, l’inici i final de la sessió, el consum i finalment tot el referent a la la facturació.
El cas és que lluny de ser un procés passiu, la recàrrega ràpida d’un vehicle elèctric inclou un sistema intel·ligent, segur i molt eficient, on cada component juga un paper clau per fer que l’experiència sigui còmoda, ràpida i tecnològicament avançada.
Al galop cap al futur
Com veieu, les tecnologies avancen a gran velocitat. Res tenen a veure els sistemes de recàrrega de fa uns anys, ni els cotxes elèctrics que hi havia, comparats amb el que hi ha actualment. De la mateixa forma, els sistemes i vehicles actuals tampoc tindran gaire a veure amb els que hi haurà en un futur relativament proper. Per exemple, l’arribada de noves bateries, com ara les sòlides, significarà un gran pas endavant tant pel que fa a velocitat de recàrrega, com d’autonomia. En tot cas, tampoc és nou que això segueixi un procés, doncs des que l’home va descobrir el foc, o fins i tot abans amb els primers estris, tots els invents que han sorgit, bon i dolents, han necessitat temps i una corba d’aprenentatge i d’evolució fins esdevenir efectius i rendibles.
Per a d’altres novetats, feu clic en aquest enllaç o accediu directament des de la secció corresponent que hi ha al desplegable superior del blog.
