Entre els diferents esportius nascuts per substituir els pesos pesats de les marques més importants de la indústria dels superesportius, acaba de sortir del forn l’F80 de Ferrari, ni més ni menys que el relleu generacional de l’esculptural Ferrari LaFerrari.
El primer que destaca del nou F80 està precisament en el seu nom. I és que la marca italiana ha tornat a fer servir la mítica F com a denominació matriu, lògicament acompanyada de la corresponent xifra numèrica, en aquest cas el 80.
De l’F50 a l’F80
El motiu de l’F80 rau en el fet que l’F50 va ser l’últim model en adoptar aquesta combinació. A l’F50 el van seguir dos models més, l’Enzo i el LaFerrari, per la qual cosa, els hauria tocat F60 al primer i F70 al segon. Per tant, el següent model havia de ser F80!
El nou i particular F80 fa 4,84 metres de llarg, 2,06 d’ample i 1,13 d’alt. La seva distància entre eixos és de 2,66 metres i el seu pes en sec és de 1.525 quilos, xifra que reparteix amb un 42,2% a l’eix davanter i un 57,8% al posterior.
Quan dic ‘particular’ ho dic perquè -almenys jo ho veig així- el cotxe presenta un llenguatge de disseny trencador que a mi particularment m’ha xocat una mica. Que el cotxe és espectacular, no ho discuteixo, ho és i molt però que així de primeres no em sembla un superesportiu de la firma del Cavallino Rampante, tampoc crec que sigui dir un disbarat. O sí?
Estil més contundent
El nou abanderat dels de Maranello dibuixa la seva carrosseria a base de línies i nervadures molt brusques i estrictes que trenquen amb les esculptures a que sempre ens ha tingut acostumats la marca fundada per Enzo Ferrari al 1929.
Més enllà del traçat geomètric de la carrosseria, el nou F80 destaca per unes proporcions en les què l’amplada i la poca alçada del bloc es fan més evidents donats els quasi 5 metres de llarg del cotxe.
Això encara ressalta més gràcies a alguns detalls molt impactants, com les àmplies entrades d’aire del para-xocs, l’encaix de la cabina, baixa i lleugerament avançada, també la gran motllura de color negre que uneix els enormes fars davanters, inclosos els llums de dia, i el gran aleró retràctil del darrere sota el qual llueix el gran tub d’escapament central flanquejat a cada costat per uns pilots posteriors molt finets. Destacar que l’alerò actua tot sol, és a dir, el conductor no pot intervenir-hi. A l’hora de treballar té dos posicions: high downforce o màxima càrrega aerodinàmica i low drag (per reduir la resistència).
Obertura vertical a 90º
Un detall molt cridaner, espectacular i pràctic en qualsevol hiperesportiu que el tingui el trobem a la forma d’obertura de les portes. En el cas de l’F80 l’obertura vertical, a més de ser un espectacle per a la vista, també permet que a l’obrir-se pràcticament a 90 graus i quedar centrades a sobre de la cabina biplaça, permeten un accés a la cabina molt més cómode, quelcom complicat en molts superesportius.
Un cop al volant, el primer que destaca és que el seient del conductor està lleugerament avançat respecte al del copilot. A més, i això mai ho havia vist abans, ambdós seients presenten un acabat, color i format diferent l’un de l’altre.
El volant, al ser pla per dalt i per baix té una mida molt compacta, imagino que per facilitar la conducció a alta velocitat.
Sense pantalla mutimèdia central
Una altra cosa que sorprèn pel fet de trencar amb el que és tendència en tots els cotxes de nova factura, és que aquest esportiu no porta pantalla central, només té la del quadre d’instruments digital de darrere del volant. A més dels diferents controls analògics disponibles, a la zona de la consola central hi ha un petit centre de comandament des del qual es manipula la climatització.
En el que sí ha seguit la tendència generalitzada de les grans marques, és en la implantació de sistemes de propulsió elèctrics combinant-los amb un principal de gasolina.
En aquest sentit, el nou Ferrari F80 proposa un sistema de propulsió híbrid, la columna vertebral del qual és un motor 3.0 V6 amb 900 CV i 850 Nm de par màxim, encarregat de moure les rodes posteriors.
1200 CV de potencia combinada
Combinats amb aquest motor hi ha tres motors elèctrics més, un de 82 CV associat al cigonyal i dos més de 142 CV i 121 Nm, responsables de la tracció de les rodes de l’eix davanter. Tot aquest sistema en conjunt arriba als 1.200 CV.
L’encarregada de gestionar tota aquesta cavalleria és una caixa de canvis F1 de doble embragatge i vuit velocitats, la qual, degudament administrada, permet al nou hipercotxe de Ferrari accelerar en només 2,15 segons de 0 a 100 i en menys de 6 fins els 200 km/h. La velocitat màxima limitada electrònicament és de 350 km/h.
Lògicament, més enllà de l’administració de tota aquesta potència, fan falta molts elements per poder ‘volar’ sense despegar de l’asfalt.
Per volar sense despegar
La suspensió activa Multimatic, uns frens d’alt rendiment amb discs de 408 mil·límetres amb pinces de sis pistons al davant i uns de posteriors de 390 mm amb pinces de quatre pistons, més un exèrcit interminable d’assistents electrònics, tots cabdals en un cotxe d’aquest nivell de prestacions, són els responsables de mantenir l’F80 sempre sota control. Destacar que a nivell de frenada el cotxe pot aturar-se en menys de 30 metres anant a 100 km/h o en 98 metres anant a 200.
A tot això cal afegir l’exhaustiu treball realitzat en termes d’aerodinàmica, un aspecte absolutament impecable present a cada centímetre del cotxe. En aquest sentit, a 250 km/h l’F80 és capaç de generar una càrrega aerodinàmica de 1.050 quilos que el deixarà literalment encolat a l’asfalt.
Gràcies a tot això el cotxe garanteix el millor resultat, fins i tot pilotant-lo al límit en un circuit, l’entorn on podrà deixar anar tota la cavalleria sense reserves.
799 unitats, totes venudes!
Per acabar, destacar que només hi haurà 799 unitats, que són bastantes més que les que acostumen a produir quan es tracta de sèries limitades. Tot i així, la seva exclusivitat segueix estan a l’alçada del seu preu. A més -sempre dic el mateix- com més car i exclusiu, més aviat s’acaben venent totes les unitats i aquesta no ha estat una excepció, doncs totes ja estan assignades, i això que parlem d’uns 3,5 milions d’euros.
Si voleu accedir a altres novetats Premium, podeu fer-ho des de la secció del menú principal del blog, o directament mitjançant aquest enllaç.
Fotos: Ferrari
