No és americà. Per molts diners que tinguessis no el podíes comprar. Semblava un Transformer i la seva clau era la mateixa que la d’un Bronco. Repassarem tot això i molt més, del què possiblement sigui el supercotxe més especial que s’ha fabricat des de començaments del segle 21.

Sèrie limitada
Les 1.350 unitats del Ford GT es van produir al Canadà entre 2016 i 2022. De fet, no el va fabricar Ford, va ser obra de Multimàtic, amb seu a Markham, Ontario (Canadà).
Multimàtic és una empresa famosa pels seus projectes d’enginyeria i de desenvolupament de suspensions. L’Aston Martin One-77, el Ford Mustang GTD i el Mercedes-AMG One han estat alguns dels supercotxes premium desenvolupats i produïts per ells.
Multimàtic primer va projectar el Ford GT com un cotxe de carreres capaç de guanyar a Le Mans. Una vegada van tenir el disseny plantejat, van implementar aquells elements necessaris per poder homologar-ho com un cotxe de carrer. Vaja! Que van fer-ho al revés que el que sempre s’ha fet amb la majoria de cotxes GT, els quals normalment sempre deriven d’un model de gran producció al què se li apliquen canvis o millores.
De súpercotxe a cotxe producció
El cas és que és així com Multimàtic va crear aquest supercotxe: arrencant des de zero amb un xassís i una carrosseria formats amb 170 peces de carboni.
I així va ser com l’any 2016 Ford va guanyar la categoria GTE LM Pro de les 24 Hores de Le Mans, una victòria que va arribar cinc dècades després del primer triomf absolut de Ford amb el GT40, concretament l’any 1966.
A diferència del GT40 original animat per un V8 atmosfèric, per al nou GT es va optar per un V6 biturbo EcoBoost que compartia alguns components que podem trobar a models com l’F-150 i el Bronco Raptor.
Un cotxe que no podies comprar
A més, per molts diners que tinguessis, aquest cotxe no el podíes comprar. Per optar-ne a un t’havies d’inscriure en un procés de compra on-line per tal de ser sotmès a un procés de filtratge fet per Ford. El més important del procés era demostrar que no el vendries en menys de dos anys, ni tampoc amb menys de 80 quilòmetres al marcador.
Esmentar que Fernando Alonso en té un, concretament una unitat de la sèrie limitada Heritage Edition Holman Moody.
Excel·lent inversió
El cas és que amb aquest procés de selecció Ford volia evitar els “flippers”, que es dediquen a comprar i vendre cotxes per a especular.
Com podem veure en el cas d’aquest Carbon Series Liquid Blue d’Andorra, el propietari ha tancat l’operació de venda quan el cotxe només té 22,2 quilòmetres. També és cert que el plaç de dos anys també ha vençut.
Quan va sortir el model costava 500 mil dòlars, 750 mil en el cas d’aquest Carbon Series del qual només es van fer 50 unitats amb el carboni a la vist. Ara bé, aquesta unitat va canviar recentment de mans a Scuderia MS Andorra per una xifra propera al milió d’euros. Com que va marxar a França cal afegir els 60.000 euros de l’impost sobre el CO2, més el corresponent IVA, que en aquest cas rondarà els 150 mil euros, de tal forma que el total final de l’operació s’haurà situat en uns 1.250.000 euros

Transformer sobre rodes
Això de Transformer no ho dic per les seves espectaculars portes, sinó per dues coses: la rapidesa amb què modifica la seva altura lliure al terra i la inclinació del seu aleró del darrere. És una bogeria veure com funciona el sistema hidràulic. Només prement un botó del volant tot es canvia en un instant.
En el mode normal el cotxe se situa a 120 mm lliures del terra. Amb el Track Mode però, la carrosseria baixa fins quedar a tot just 70 mm de l’asfalt.
Per altra banda, l’aleró del darrere apareix de forma automàtica al superar els 145 km/h per guanyar càrrega, així com per actuar a les frenades fortes.
Ple de detalls
És una passada cada detall d’aquest Ford GT: les sortides d’aire que hi ha dins dels pilots del darrere, els excel·lents acabats, des del propi motor a detalls com el mini maleter, o l’anomenat ‘touch and feel’ de l’habitacle, és a dir, el seu tacte i aspecte visual… Tot en aquest cotxe són detalls impressionants!
No obstant, hi ha una cosa que potser es podrien haver treballat una mica més! Em refereixo a la clau. Ferrari actualment té una clau molt elegant, Pagani en té una que és una autèntica obra d’Art i així passa amb la majoria de la majoria de grans marques. En el cas del Ford GT però, la clau és la mateixa que la de, per exemple, un Bronco. En fi, ja ho diu la dita, “no hi ha res perfecte en aquesta vida”.
En resum. Ford ha aconseguit una cosa increïble: crear un cotxe que només sortir al mercat va convertir-se en una icona. Una icona que va tornar a guanyar Le Mans anys després i a sobre, és possiblement l’únic Ford llançat al llarg dels últims vint anys que a nivell de valor no fa més que pujar i pujar cada dia que passa.
——————
Si voleu accedir a altres novetats Premium, podeu fer-ho des de la secció del menú principal del blog, o directament mitjançant aquest enllaç.


Text original: Gerard Farré / Fotos: Classy Vissuals