Nous respectons votre vie privée
Nous utilisons des cookies pour le fonctionnement du site et, avec votre consentement, pour les statistiques et le marketing. Vous pouvez tout accepter, tout refuser ou les configurer. Politique de cookies
Els pilots de l’ACA Esport desplaçats a Bolulla (Alacant) per disputar la I Pujada Bolulla - Tàrbena, prova inicial...
Els pilots de l’ACA Esport desplaçats a Bolulla (Alacant) per disputar la I Pujada Bolulla-Tàrbena, prova inicial del Campionat d’Espanya de Muntanya (CEM), van oferir un espectacular començament de campionat.
3 podis en dues categories
En la categoria II, Raul Ferré (Speed Car) i Edgar Montellà (Silver Car) van acabar en la segona i tercera posició respectivament.
Per la seva banda, Gerard de la Casa (Subaru Impreza WRX) també va concloure la jornada pujant al segon graó del podi, en aquest cas de la categoria III (Turismes).
Javi Villa (Bango), Mario Asenjo (Speed Car) i Humberto Janssens (Porsche) van ser els triomfadors de les respectives categories d’aquesta 1a. edició de la Pujada Bolulla - Tàrbena.
L’Automòbil Club AIA va ser un dels pocs organitzadors que van veure premiat el seu esforç al poder celebrar finalment la prova. I és que la incertesa sobre la possible cancel·lació de l’esdeveniment va estar present fins a l’últim moment.
Raul Ferré Edgar Montellà Gerard de la Casa
Le circuit d'Assen a laissé un bilan mitigé pour Frank Porté après avoir complété l'un des week-ends les plus consistants de sa saison, tant en termes de rythme que d'évolution globale, mais une combinaison de petits contretemps lors des qualifications et de divers incidents en course a empêché que
Ce dernier week-end du 1er et 2 août, Adam Raga a remporté la 24ème édition du Trial 2 Jours d'Arinsal, lors d'une épreuve réunissant jusqu'à 316 pilotes de 12 pays différents , ce qui la situe parmi les événements les plus marquants du trial dans le Principat. Raga remporte la catégorie reine Le…
Gerard de la Casa va ser un dels principals atractius aquest cap de setmana a Font Romeu, escenari de dues curses del campionat francès de muntanya
La competició va tenir lloc en una carretera amb molta tradició en el món dels ral·lis. En concret va tenir lloc en un tram de 4,160 km de la CV-175, entre els punts quilomètrics 46,000 i 41.840.
Entre que l’asfalt era molt variable, els revolts presentaven grans desnivells o que la primera meitat va ser molt tècnica i el final molt ràpid, podem afirmar que en general tothom va qualificar la Pujada com a molt complicada.
La climatologia que van haver de suportar tots els presents -per cert tots amb la seva identificació personal- va ser favorable, tot i que en les hores centrals del dia el sol va lluir amb força.
Des dels primers compassos del meeting es va poder endevinar que la lluita entre els CM seria intensa, doncs les diferències entre varis pilots no eren importants. No obstant això també és cert que ni en els entrenaments, ni en els lliures o els oficials, els pilots no acostumen a mostrar totes les seves cartes.
En la disputa de les tres pujades vàlides per a la classificació final els temps van baixar considerablement. Per davant van escapar-se Mario Asenjo (Silver Car) i Raul Ferré (Speed Car). En tercer lloc va acabar Edgar Montellà.
Amb un temps de 2’ 42’’ 097 Ferré va ser el més ràpid en la primera pujada de carrera, mentre que en les dues següents va ser Asenjo qui va superar-lo baixant en les dues pujades de 2’42”. Ferré va fer-se amb l’última (2’41”743), però no va ser suficient i Asenjo va endur-se la victòria per només 1”062 de diferència.
Com dèiem, la tercera posició del podi final de la categoria II se la va endur Edgar Montellà, qui malgrat començar amb problemes va anar progressant. Al final va quedar a 3”265 del guanyador.
Un cop acabada la competició, un Raul Ferré molt satisfet ens comentava que “va ser una llàstima quedar a 1” del guanyador, però la lluita amb Asenjo va ser espectacular. A més, ser al podi absolut de la prova també va ser una gran alegria”
Quant a l’escenari, Ferré comentava que “va ser una pujada molt maca, tècnica i amb zones molt ràpides al final en un asfalt que lliscava molt. M’hauria agradat entrenar una mica més el traçat, però no va poder ser”
Ferré també ens va comentar que continua treballant en la posada a punt de la seva mecànica, doncs “l’Speed Car és relativament nou i tot i sentir-me molt còmode al volant, continuem treballant per aconseguir el millor rendiment“
Per la seva part Edgar Montellà ens comentava:
“M’he sentit molt a gust amb el bon ritme marcat, encara que enguany he competit molt poc. Però bé, molt content amb la prova en general. La pujada m’ha agradat molt. Al meu entendre en aquesta mena d’asfalt tan lliscant cal fer una conducció semblant a la que fem sobre gel”
Cal esmentar que l’Edgar va tenir un inici que podríem catalogar d’anòmal, tant com per arribar a perdre la concentració. Així ens ho va explicar el pilot:
“No havia fet ni la meitat de la primera pujada d’entrenaments lliures quan em vaig quedar amb la palanca del canvi a la mà, s’havia trencat. La part positiva és que va passar en la 1a. pujada lliure i que vam poder solucionar el problema”
Els duels entre Janssens i De la Casa mai defrauden. Aquesta temporada però, encara no havien pogut mesurar les seves forces.
A priori es tractava de saber si en un escenari que semblava afavorir a l’andorrà, si podria superar l’espectacular Porsche del pilot malagueny amb el seu Subaru Impreza (WRX).
En les pujades d’entrenaments, tant les lliures com les oficials, el pilot andorrà va marcar els millors registres de la categoria, un fet que deixava oberta la porta que superar a Janssens era possible.
Els dubtes es van esvaïr en la 1a. pujada vàlida per a la classificació definitiva. El pilot del Porsche 911 va parar el crono en 2’47”435, mentre que en Gerard ho va fer en 2’47”967.
En la segona mànega les coses van canviar. Amb un temps de 2’49’’552 en Gerard va superar a Janssens, que va registrar un temps de 2’50”542.
Així doncs, els dos pilots es jugarien el tot pel tot en la tercera i última pujada.
En aquesta tercera tanda tots dos pilots van volar i van rebaixar el seus temps. En aquesta ocasió però, va ser Janssens el més efectiu i v emportar-se el triomf d’aquesta primera Pujada Bolulla-Tàrbena.
Una vegada finalitzada la jornada, De la Casa, clarament satisfet per la seva actuació ens comentava que “hem lluitat tot el que hem pogut per intentar guanyar, però no ha sigut possible”
Els equips que seguiran el Campionat d’Espanya de Muntanya ja van deixar les seves mecàniques al port de Dénia (Alacant), des d’on partiran rumb a Eivissa, escenari en el què es disputarà la XXXV Pujada Illa d’Eivissa.
Per seguir la resta de cròniques esportives dels nostres pilots, feu clic aquí.
Info original / Fotos: Fotoesport
