Nous respectons votre vie privée
Nous utilisons des cookies pour le fonctionnement du site et, avec votre consentement, pour les statistiques et le marketing. Vous pouvez tout accepter, tout refuser ou les configurer. Politique de cookies
Vivim en un món en què tots busquem el més còmode i més fàcil. Preferim pantalles en lloc de teclats, preguntem a una intel·ligència artificial en lloc de buscar nosaltres mateixos aquella dada, o simplement fem que pensi ella en lloc de pensar nosaltres. El mateix passa amb els canvis automàtics, d’un temps aquí els que pràcticament tothom prefereix.
El final del tercer pedal?
Va haver-hi un temps en què llegíem informació per aprendre coneixement. Avui sembla que molt pocs volen continuar amb aquest mètode “ancestral”. És com si tot hagués de ser immediat i sense esforç. Ara bé, amb aquesta manera d’“adquirir coneixement”, aquest coneixement gairebé no es queda amb nosaltres, vull dir que no el memoritzem. Aquest consum tan accelerat d’informació no es tradueix en un aprenentatge que perduri i en molts casos és tan efímer que al cap de poc ja l’hem oblidat.
Ce mois de novembre, nous vous présentons Paddock 72, un nouveau projet andorran qui nait pour vous faire découvrir des motos singulières, des objets différents et des expériences spéciales, mais aussi et surtout, vous montrer tout ce qu'il y a derrière, quelque chose qui n'est pas si facile à…
Aquest passat cap de setmana va tenir lloc la 47a Fira d’Andorra la Vella, una edició que segons la majoria de concessionaris del país, comercialment parlant va registrar resultats similars als de l’any passat, és a dir, bona resposta del públic, un bon nombre d’operacions tancades i un bon gruix…
Hi ha marques que desperten admiració i n’hi ha que a més creen una autèntica passió. BMW és una d’aquestes: una combinació d’enginyeria, disseny, esportivitat i plaer de conduir, que al llarg de la seva dilatada história ha unit i segueix unint generacions d’aficionats, tant al volant d’un cotxe…
Alguna cosa semblant passa avui amb la conducció. Cada cop els cotxes compten amb més assistents i funcions automatitzades. Aleshores, al final que fa el conductor? Doncs en molts casos es converteix en un simple trepitja-pedals que es limita a seguir les indicacions que li dóna el vehicle. Assistents com el controls de creuer adaptatiu, sistemes de manteniment de carril i sistemes de detenció de trànsit en retencions fan que, per posar un exemple, en un trajecte d’autopista l’automòbil es comporti pràcticament com si fos un vehicle autònom.
El gran aliat de tots aquests assistents és el canvi automàtic, ja sigui amb convertidor de parell, de doble embragatge, d’embragatge pilotat o amb variador. El cas és que amb només dos pedals tot es simplifica, sent molt més fàcil implementar aquestes ajudes a la conducció.
Ara bé, amb tot això, com queda l’experiència de conducció? Doncs queda reduïda a una cosa semblant a jugar a la PlayStation, però sense ‘Re-Start’ quan les coses van malament.
Qualsevol pot posar-se al volant d’un cotxe d’altes prestacions i conduir-lo a un ritme més o menys decent sense necessitar gaire experiència. La mínima interacció entre conductor i màquina es limita a accelerar, frenar, girar el volant i, com a molt, jugar amb les lleves del canvi.
Una pregunta: que van desaparèixer els rellotges analògics quan van arribar els digitals? Doncs bé, crec que els canvis manuals mai tampoc desapareixeran, ja que són l’única forma de connexió directa entre el conductor i l’automòbil.
Digueu-me romàntic o rebel, el que vulgueu, però el que està clar és que la manera d’interactuar amb un canvi manual et permet sentir molt més tot el que passa i fins i tot permet controlar millor la situació. Prova d’això és que marques com Porsche continuen apostant pel canvi manual als 911; com també Pagani ho ha fet a l’Utopia, doncs un 70% dels seus clients han preferit el canvi manual a l’automàtic. Un altre exemple mot recent és el de Toyota, doncs tot i que ara ofereix un GR Yaris automàtic, segueix oferint l’opció del manual.
Recentment vaig tenir l’ocasió de provar el primer GR Yaris manual gràcies a Stormy Car Center, i ho vaig fer enfrontant-lo a un Yaris amb el nou canvi automàtic, per allò de fer una nova entrega per a Vlogs de Coches.
Sí, l’automàtic és molt còmode i molt pràctic. A més et permet aconseguir consums més ajustats gràcies a les seves vuit velocitats. Però per un tram de muntanya com el que el vaig posar a prova, no hi ha color, em quedo amb el manual. La sensació de la patada del turbo al deixar anar l’embragatge és infinitament superior a la de l’automàtic i el fet d’haver d’estar concentrat en la conducció, actuant sobre tots els comandaments, et fa viure una experiència més immersiva i emocionant.
En resum. En un món ple de realitats virtuals, pantalles i intel·ligències artificials, no hi ha res com conduir un cotxe manual. És la manera de continuar vivint una experiència analògica, on ets tú qui està al comandament de tot, actuant i rebent el ‘feedback’ real a cada moment.
Recordeu que trobareu aquest mateix reportatge en format vídeo al canal de Vlogs de coches.
——————
Si voleu accedir a d’altres articles breus i reportatges, podeu fer-ho des de l’apartat del desplegable que trobareu al menú superior del blog. També podeu accedir directament des d’aquest enllaç.
Text original: Gerard Farré - Fotos: Classyvissuals
