Al recentment clausurat Japan Mobility Show 2025 Honda no va presentar una moto elèctrica més, va presentar una idea anomenada EV Outlier Concept, un prototip que no intenta tranquil·litzar el mercat ni adaptar-se a les conveniències existents, de fet, les qüestiona directament.
En un moment en el què moltes marques es limiten a electrificar fórmules conegudes, Honda opta per un camí molt menys còmode que passa per repensar què i com pot ser una moto en temps futurs. Darrere d’aquest plantejament hi ha Yuya Tsutsumi.
Per fer-ho Tsutsumi assumeix un rol poc habitual dins l’estructura de la marca, de tal forma que no es limita a executar una idea de disseny, sinó que lidera el concepte de principi a fi, des del full en blanc fins al prototip físic tal qual ha acabat sent.
“El terme outlier defineix allò que no està limitat per fronteres”, explica Tsutsumi. Aquesta idea resumeix molt bé l’objectiu del projecte, que no és altre que substituir el motor de combustió per un d’elèctric, tot explorant quins valors nous pot oferir la propulsió elèctrica.
Un procés poc convencional
Malgrat el seu caràcter trencador, el desenvolupament de l’EV Outlier Concept segueix un mètode profundament arrelat a la cultura Honda: el Waigaya. Aquest mètode permet que tant dissenyadors japonesos com internacionals, tots ells especialistes de disciplines molt diferents, puguin treballar sense jerarquies rígides ni límits conceptuals. Es tracta d’un procés que no busca un consens fàcil, sinó fricció intel·lectual i moltes instruccions sorgides fruit de la confrontació en el sentit més positiu de la paraula.
Aquest enfocament transversal explica per què la Outlier no s’assembla a res conegut. És així que Honda no parteix de tipologies clàssiques —ni naked, ni sport, ni scooter— sinó que construeix un llenguatge propi basat en el concepte que la marca defineix amb la frase “precisió del disseny natural”, però portant-la a un extrem inèdit.
Tres conceptes
El disseny de l’EV Outlier Concept s’articula al voltant de tres conceptes clau. El primer és Lliscament, que representa la fluïdesa pròpia de la propulsió elèctrica: acceleracions contínues, absència de vibracions i una sensació de moviment constant, gairebé orgànic.
El segon és Éxtasis, aparentment oposat. Aquí entra en joc la resposta immediata del motor elèctric, el par motor instantani i la connexió directa entre pilot i màquina. Honda defensa que aquesta convivència entre suavitat i intensitat només és possible amb tecnologia elèctrica. En aquest sentit el concepte ho expressa sense filtres.
Finalment ens trobem amb el concepte Baix, que òbviament defineix una posició de conducció radicalment baixa. El seient se situa més a prop del terra del que és habitual, modificant el punt de vista del pilot i amplificant la sensació de velocitat i d’acceleració.
El volum frontal reforça visualment aquesta postura, mentre que el respatller tipus bucket absorbeix les forces d’acceleració i permet controlar la moto amb el moviment del cos, especialment amb els malucs. El resultat és una experiència que no té precedents evidents al món de les motos.
Tecnologia que acompanya
La coherència del concepte també es reflecteix a la interfície. Els retrovisors per càmera s’integren amb un quadre d’instruments ample i minimalista, pensat per oferir informació sense saturar. Es mostren en temps real dades com l’angle d’inclinació o la potència del motor, reforçant la relació entre pilot i màquina.
No parlem de tecnologia per exhibir, sinó per intensificar l’experiència i això és un matís molt important perquè aquí Honda demostra que entén el risc de convertir les motos elèctriques en gadgets sobre rodes.
Sense referents
Tsutsumi ho reconeix obertament a l’afirmar que no hi ha una teoria establerta de la bellesa en les motos elèctriques. Les proporcions clàssiques deixen de servir i això obliga a explorar nous equilibris. És precisament en aquesta incertesa en la què Honda se sent còmoda.
Aprofitant coneixements procedents de l’automoció, la robòtica i altres divisions industrials, la marca ha construït un objecte que no busca agradar a tothom, sinó que vol obrir nous camins i aquest és el seu mèrit principal.
Un manifest, no un producte
La Honda EV Outlier Concept no és bàsicament un manifest de cap a on pot o millor dit, cap a on hauria d’evolucionar la mobilitat elèctrica sobre dues rodes si es deixa d’apostar per una producció més conservadora, segura i sense riscos, al menys a curt termini.
En un mercat encara molt verd, ple de solucions tímides i poc agosarades, Honda fa un nou pas endavant molt valent per endinsar-se en territori desconegut. No ho fa per provocar, sinó per liderar, com tantes altres vegades ha fet a la seva llarga i exitosa història i això, avui, és una declaració molt més potent que qualsevol xifra de potència o d’autonomia.
Et Voilà, que diuen els francesos. Bonica i provocadora ho és d’extrem a extrem! O no?
Per accedir a més articles de la secció ‘Concept Cars”, podeu fer-ho des de l’accés que trobareu al menú superior del blog o fent clic en aquest enllaç directe.
Galeria
Fotos: Newspress
