Podríem dir que el quadricicle de De Dion-Bouton de 1898 que us presentem aquí és una de les peces fundacionals de la història de l’automòbil. No estem parlant d’un vehicle antic més del museu encampedà, estem parlant d’una de les màquines, a cavall entre un carruatge i un “enginy infernal” -permeteu-me aquesta llicència literària per donar-li un toc dramàtic a la història- que finalment permetria definir què i com acabaria sent el cotxe modern.
El context és important, doncs a finals del segle XIX encara no existia una arquitectura clara de l’automòbil. Hi havia tricicles motoritzats, carruatges adaptats, enginys de vapor, d’electricitat i alguns motors de combustió, tot plegat convivint sense un rumb massa clar, en realitat, gens clar! En aquells moments De Dion-Bouton va ser una de les empreses més avançades del món, per avançada, per visionària i per atrevida! Tant va ser així que cap a l’any 1900 ja era un dels fabricants més grans del planeta.
Dit això, entrem en matèria. El quadricicle de 1898 deriva directament dels famosos tricicles motoritzats de la marca. Era un vehicle extremadament lleuger, amb una construcció encara molt influenciada pel món de la bicicleta, però que apuntava sense saber-ho, envers els futurs vehicles de quatre rodes fines, amb una estructura molt lleugera de xassís tubular, amb direcció simple i amb un motor monocilíndric situat al darrere.
La gran revolució de De Dion-Bouton no va ser tant el vehicle com a tal, sinó el motor. Van crear un monocilindre de combustió interna molt lleuger capaç de girar a règims altíssims per a l’època, una autèntica barbaritat tècnica si la situem ni més ni menys que a finals del segle XIX.
Val a dir que aquest motor, un monocilindre d’entre 239 i 327 CC, amb una potència d’entre 1,75 i 2,75 CV i amb una transmissió molt rudimentaria, va ser copiat (o fabricat sota llicència) per més de 150 marques diferents.
Amb tot, el vehicle assolia una velocitat que podia acostar-se als 40 km/h, que en aquells moments era una velocitat absolutament vertiginosa. I aquí hi ha una cosa fascinant: avui ens semblaria un vehicle rudimentari, però tècnicament era molt avançat respecte de molts rivals, doncs més enllà del motor, el cotxe tenia elements com encesa elèctrica per bobina, diferencial, moltes solucions mecàniques sorprenentment refinades i una fiabilitat molt superior a la mitjana de vehicles del moment.
També és important entendre que aquests vehicles no eren “cotxes” en el sentit actual de la paraula. Eren més aviat una transició entre un carruatge, una bicicleta i fins i tot una moto.
Perquè us en feu una idea, la majoria d’alternatives al quadricicle de De Dion Bouton ni tan sols tenien volant. Alguns portaven una mena de comandament tipus timó vertical. A més, la posició de conducció era molt estranya, els frens molt limitats i la suspensió pràcticament simbòlica. Conduir-ne un avui requeriria molta pràctica perquè dinàmicament són enginys molt delicats.
Per tot plegat, des del punt de vista històric i de col·leccionista un De Dion-Bouton de 1898 té un valor enorme. No només econòmic —que pot ser molt alt si és original i documentat com el del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra— sinó també patrimonial.
Vehicles així participen sovint en esdeveniments com el London to Brighton Veteran Car Run, reservat exclusivament a automòbils anteriors a 1905.
I hi ha un altre detall que sovint s’ignora i que val la pena esmentar: més enllà de la importancia d’aquest vehicle, com a marca De Dion-Bouton va influir directament en marques com ara Renault, Peugeot o fins i tot Harley-Davidson, per mitjà dels seus motors i solucions tècniques. Sense el seu saber fer, la història de l’automoció probablement hauria estat diferent.
Gaudiu del De Dion Bouton de 1898 i de la resta de joies de l’automobilisme de tots els temps visitant el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra que trobareu en ple centre de la vila d’Encamp.
Per altra banda, si voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu directament a la secció del blog.
Galeria:
