La peça del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra que radiografíem en aquesta ocasió, un impressionant Rolls Royce Phantom de 1929, potser no és de les peces més antigues del museu encampedà, però és un cotxe que ens transporta sí o sí a molts escenaris, donat que recorda molt als cotxes de les pel·lícules de mafiosos històrics com Alcapone, o Bonnie & Clyde, personatges que van viure justament en aquesta mateixa època.
Si parlem de cotxes de luxe, un dels noms que sempre apareix és Rolls-Royce, una marca que des del seu naixement i fins avui representa el màxim dels màxims en termes de luxe i glamur.
El novè model de la marca
Entre els models més icònics de la marca britànica, cadascun a la seva època, el Phantom II de 1929 ocupa un lloc privilegiat, doncs va representar el súmmum de l’enginyeria i l’elegància a la dècada dels anys 30. Això ha fet que tants anys després sigui una peça de col·leccionisme molt preuada. El cert però, és que a més de ser un Rolls Royce i de tenir tot el que aquest nom implica, hi ha més coses que el fan un cotxe molt especial. Voleu que aprofondim una mica més i obrim el capó d’aquest gegant?
El cor del Phantom II batega gràcies al magnífic motor de 7.7 litres amb sis cilindres en línia que amaga sota el capó. Aquest no és un motor més i prou, sinó que és una autèntica obra mestra d’enginyeria dissenyada per oferir tanta potència com suavitat.
Un àngel amb 120 CV
Tot i que Rolls-Royce mai va fer públiques les potències exactes dels seus automòbils, tal i com és la configuració d’aquest propulsor la potència se situa en uns gens menyspreables 120 CV, una xifra tan considerable com necessària per poder moure amb solvència aquest tros de cotxe d’entre 2,5 i 3 tones, 5,4 metres de llarg i 1,8 d’ample.
Aquestes dimensions li donaven i li segueixen donant una presència impressionant, quelcom que vist des del frontal encara impressiona més gràcies al gran radiador vertical cromat coronat per l’àgel més famós de la història de l’automoció: l’Esperit de l’Èxtasi.
El Phantom II porta una suspensió davantera amb eixos rígids i ballestes semiel·líptiques, una millora notable en estabilitat i confort respecte del Phantom I.
La transmissió és manual de quatre marxes, amb la tercera i la quarta sincronitzades per facilitar el canvi. Amb tot, el cotxe podia assolir una velocitat màxima d’uns 145 km/h, el que als anys 30 eren paraules majors.
Carrosseries externes
Una de les peculiaritats del Phantom II és que a l’època Rolls-Royce feia el xassís, delegant la construcció de la carrosseria a proveïdors externs, com ara Park Ward, Mulliner, Thrupp & Maberly, Hooper o Henley, els millors de l’època. Això significava que depenent de la variant: les limusines, cupés i descapotables com l’exposat al museu, hi havia detalls que no coincidien entre ells, fent que cada variant mostrés signes d’identitat molt diferents.
Tal i com passa actualment, en aquells anys conduir un Rolls Royce era accessible a uns pocs afortunats. Tenir al garatge un model amb l’àngel de l’Esperit de l’Èxtasi a sobre del radiador era quelcom reservat per als més rics entre els més rics, com ara reis, magnats, estrelles i celebritats del moment i algun “malote” que altre.
Un clàssic atemporal
Avui dia un Rolls-Royce Phantom II ben conservat pot arribar a superar les 6 xifres a subhastes, i fins i tot més si a més d’estar en bon estat, també té en el seu historial algun nom rellevant, quelcom bastant possible donat el que he comentat respecte a la seva exclusivitat. I és que a més de ser una fruita prohibida per a la majoria de mortals, durant els set anys que van fabricar-lo (1929-1936), només se’n van fer 1680 unitats entre totes les variants.
——————
Gaudiu d’aquest impressionant model i de la resta de joies de l’automobilisme de tots els temps visitant el museu i veient-les en persona. Val molt la pena.
Recordeu que el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra es troba en ple centre de la parròquia d’Encamp.
Per altra banda, si voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu directament a la secció del blog.
