Toyota ha presentat recentment el GR GT i el GR GT3, dos superesportius desenvolupats en paral·lel, ambdós amb un objectiu clar: tornar a posar el conductor al centre de tot, deixant de costat un cop més les restrictives exigències que estan marcant el rumb de la indústria automotriu.
El GR GT està pensat per a la carretera, mentre que el GT GT3 ha estat concebut per a la competició FIA GT3.
Més enllà d’això, els dos comparteixen la mateixa filosofia, la mateixa base tècnica i, sobretot, la mateixa ambició.
Sota el capó trobem un motor V8 biturbo de 4.0 litres amb més de 650 CV, unes xifres que necessàriament precisen una aerodinàmica extrema i un plantejament que s’allunya deliberadament del camí que estan seguint la majoria de fabricants generalistes europeus, cada cop més condicionats per l’electrificació i per tant, forçats a renunciar a models de combustió d’altes prestacionals.
Un enfocament que ve de lluny
El nou GR GT no ha aparescut del no-res, sinó que és la conseqüència directa del gir estratègic que Toyota va fer fa sis anys, quan paralel·lament a la seva gamma, diguem-ne políticament correcte, va decidir apostar per cotxes amb un fort caràcter, quelcom que no lliga massa amb l’eficiència o la racionalitat exigida a la indústria d’uns anys cap aquí.
Precisament, d’aquella decisió van sortir models com el GR Yaris i el GR86 i amb ells ha arribat la consolidació de la Gazoo Racing, una divisió d’alt rendiment avui dia molt respectada, de fet, és un referent mundial.
És així que amb el nou GR GT i de retruc amb l’acabat GT3, la marca ha fet un pas més, en realitat un pas molt gran! Però es que la cosa no es queda en això, doncs Toyota ja parla obertament del retorn del Celica, de l’MR2 i fins i tot d’un hypercar encara per batejar. En aquest context el nou GR GT ve a situar-se com la peça central d’aquesta nova era.
Arquitectura pensada per conduir
El GR GT parteix d’una idea molt clara perfectament definida per tenir el motor davanter, ser de tracció posterior i per tenir un centre de gravetat baixíssim. Per aconseguir-ho, la marca japonesa ha desenvolupat per primer cop a la seva història un bastidor fet totalment d’alumini, combinat amb panells de carrosseria també d’alumini i CFRP, un tipus de plàstic reforçat amb fibra de carboni. El resultat és un conjunt molt lleuger, extremadament rígid i amb un quesi que perfecte repartiment de pesos de l’ordre d’un 45:55, entre altres, gràcies a l’ús d’un canvi transaxle posterior.
El terme transaxle (neologisme de la fusió dels termes transmissió i eix), defineix una configuració que situa el motor a l’eix davanter i el canvi al del darrere, combinant les funcions de la caixa de canvi, del diferencial i dels components associats a l’eix motriu en una única unitat.
El seient del conductor també s’ha col·locat tan baix com ha estat possible, fins el punt que el centre de gravetat del cotxe i el del conductor quasi coincideixen.
Potència sense complexos
El cor del GR GT és un motor V8 biturbo de 4.0 litres completament nou desenvolupat íntegrament per Toyota, quelcom que deixa entreveure que potser s’ha acabat l’etapa col·laborativa amb BMW, artífex del motor del Supra. L’V8 va associat a un sistema híbrid equipat amb un únic motor elèctric.
Les xifres, encara provisionals, anuncien més de 650 CV i 850 Nm de par.
La transmissió, també nova, consta de vuit velocitats, és de tipus auto-seqüencial i porta embragatge humit, diferencial mecànic autoblocant i un motor-generador situat abans del canvi per compensar qualsevol retard de resposta.
Tot està pensat perquè la conducció sigui directa, precisa i controlable, fins i tot pilotant al límit.
Components sense concessions
El sistema de control d’estabilitat del GR GT permet un ajustament de diverses etapes i del control de frens, permetent al conductor poder seleccionar el nivell de dificultat del control del cotxe segons la habilitat de conducció i les condicions meteorològiques. Aquesta configuració també s’utilitza als vehicles de carreres de resistència de les 24 hores de Nürburgring de TGR i és un exemple de tecnologia perfeccionada per mitjà de la competició. A més, les estructures bàsiques del bastidor i del xassís d’alumini i el sistema de suspensió de forquilla doble al davant i al darrere s’han desenvolupat de manera que molts dels seus components es puguin compartir amb el GR GT3.
Els pneumàtics són uns Michelin Pilot Sport Cup 2 desenvolupats específicament per al model, mentre que els frens de carboni els signa Brembo.
L’aerodinàmica també ha estat una obsessió per a la marca des del principi. El concepte era clar: “l’aerodinàmica primer”. Enginyers del WEC van treballar colze a colze amb els dissenyadors per garantir de forma altament efectiva, estabilitat, refrigeració i la màxima eficiència a velocitats superiors als 320 km/h i tot això sense posar en risc l’homologació del cotxe per a carretera.
Funcionalitat abans que espectacle
A l’interior el GR GT defuig del luxe superficial tot i que transpira molta bellesa. Donada la natura esportiva del model tot gira al voltant de la posició de conducció, de la visibilitat i de l’ergonomia. La disposició d’interruptors clau a tocar del volant, les pantalles i els indicadors clarament visibles, són tres pautes que conformen els principis contructius de l’habitacle.
Es tracta d’un interior pensat tant per a conductors professionals i de competició, com per a conductors que tot i no ser professionals, són fins i tot més exigents. Per això tot està perfectament adaptat perquè sigui molt elegant, efectiu i pràctic pilotant per circuits, però també molt còmode per al dia a dia.
GR GT3: l’extensió natural del GT
Paral·lelament al GT Toyota ha desenvolupat el GR GT3, model destinat a competir sota la normativa FIA GT3.
El GR GT3 comparteix l’estructura bàsica, la filosofia i molts components amb el GR GT de carrer, però adaptats a les exigències de la competició.
L’objectiu de Toyota era crear un cotxe competitiu, fiable i fàcil de portar, pensat tant per a equips professionals com per a pilots amateurs. I és que la marca no només vol vendre el cotxe i prou, també vol oferir un sistema de suport complet als seus clients de competició.
El desenvolupament s’ha fet combinant simulacions de conducció, proves exhaustives a circuits com els de Shimoyama, Fuji Speedway i Nürburgring, així com acumulant milers de quilòmetres per carretera oberta.
La missió de tot plegat era portar els prototips al límit per refer de nou qualsevol part mínimament dubtosa, als ulls dels enginyers japoneses, l’únic mètode que pot garantir-los poder donar les màximes garanties.
Toyota, sense demanar permís
Amb el GR GT i el GR GT3, Toyota envia un missatge clar al sector: encara és possible fer cotxes apassionants, tècnicament brillants i amb identitat pròpia, fins i tot en un context normatiu tan restrictiu i poc modulable.
En aquest sentit, la Gazoo Racing, lluny de ser un departament d’imatge i prou, es posiciona definitivament com una divisió experta, madura, amb molt de criteri i amb un discurs factible i creïble, quelcom que queda clarament reflectit en aquests dos models.
Si això és el futur dels esportius segons Toyota, valdrà molt la pena seguir-los de prop. La pregunta és: aconseguiran seguir fent via tot i la pressió global que les necessitats medioambientals han provocat a la indústria? No ho tinc massa clar, però..
Si voleu accedir a altres novetats Premium, podeu fer-ho des de la secció del menú principal del blog, o directament fent clic en aquest enllaç directe.
Si voleu qualsevol informació de la gamma Toyota, adreceu-vos a Toyota Motors. Els trobareu a l’Av. Fiter i Rossell, quasi enfront de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. Tel +376 814 481.
Galeria GT GR
Galeria GR GT3
