La marca de la què parlarem tot seguit, és molt més que una nova marca de motos ja que abandera un pas decisiu en l’evolució del món de les motos elèctriques i de l’automoció en general.
La tecnologia de bateries que incorpora a les seves motos, és un fet absolutament tangible, mesurable i real que demostra que les bateries sòlides ja estan llestes per marcar un punt i a part en el món de l’automoció en general.
La marca finlandesa ha fet un pas que molts grans fabricants encara no s’han atrevit a materialitzar: portar les bateries d’estat sòlid a un model de producció real.
Un nou pas endavant
Fins ara, igual que passa en el cas dels cotxes, la gran promesa de l’electrificació sobre dues rodes s’ha vist limitada per tres factors clau que tots tenim clars: els temps de càrrega, l’autonomia i la seguretat en els processos de recàrrega.
Amb aquesta nova generació de bateries, Verge ha estat el primer en posar sobre la taula una solució que solventa substancialment aquests tres punts crítics. A més, ho ha fet sense el suport d’un gran gegant industrial. Això, lluny de ser anecdòtic, diu molt del moment que viu el sector: doncs la innovació ja no és patrimoni exclusiu dels grans grups.
Dos bateries, dues filosofies
La gamma s’articula al voltant de dues plataformes principals: la Verge TS Pro i la Verge TS Ultra, amb 136 i 200 CV respectivament. A partir d’això el client pot escollir entre dos paquets de bateries d’estat sòlid que canvien radicalment la seva experiència d’ús.
La primera opció amb 20,2 kWh permet recuperar fins a 200 km en només 10 minuts i ofereix una autonomia màxima al voltant dels 350 km. És una xifra que, sent honestos, ja comença a fer viable l’ús real més enllà de l’entorn urbà.
El cert però, és que si podem recarregar en espais de temps tan reduïts -i no em negareu que 10 minuts és un plaç molt raonable- que la bateria tingui molta o moltíssima autonomia, perd relevància. Amb axò vull dir que com també he apuntat a l’article del nou Denza Z9 GT, en el moment que els temps de recàrrega són curts, l’autonomia com a tal passa a un segon pla per deixar en primer lloc l’anomenada autonomia recuperable, és a dir, la capacitat de recàrrega, doncs si podem recarregar en minuts, l’autonomia ja no és prioritat. En tot cas ho seran els punts de recàrrega disponibles, però en aquesta plaça ja torejarem en un altre moment.
10 minuts, 600 km!
Fet aquest incís, continuo. L’altra bateria disponible és la de 33,3 kWh i és la que realment trenca esquemes, doncs accepta recàrregues de fins a 200 kW, recuperant gairebé 300 km en els mateixos 10 minuts que la bateria de 20,2 kWh. Per acabar d’arrodonir-ho, la seva autonomia pot arribar als 600 km en condicions ideals, és a dir a tocar dels 475 en condicions reals.
Exposades aquestes xifres, queda clar que ja no parlem d’una moto elèctrica secundària , sinó d’una proposta que pot competir de tú a tú amb motos de combustió en termes d’ús pràctic. De fet, les supera en tots els àmbits!
Ara bé, cal dir-ho clar: aquestes xifres estan homologades en ús urbà. En conducció real, especialment fora ciutat, la diferència serà notable, que no vol dir insuficient. Aproximadament parlem d’entre 400 i 475 quilòmetres.
Més seguretat i eficiència
El salt tecnològic d’aquest nova generació de bateries no és només una qüestió de números. Les bateries d’estat sòlid eliminen els electròlits líquids, reduint així de manera significativa el risc d’incendi i millorant l’estabilitat tèrmica.
A més, el canvi de cèl·lules cilíndriques a estructures planes rectangulars permet una millor densitat energètica i una gestió tèrmica molt més eficient. Dit d’una altra manera: més energia en menys espai implica menys estrès per al sistema i per tant menys risc d’incendi.
Val a dir que aquesta és una evolució que el sector fa anys que promet, però que fins ara no havia aconseguit sortir del laboratori amb garanties reals de producció.
Una arquitectura única
Un dels trets més diferencials de Verge el tenim en que la roda posterior prescindeix del buje, integrant directament el motor elèctric al seu interior.
Aquest sistema elimina completament la transmissió tradicional, redueix el pes i simplifica la mecànica. El conjunt, d’uns 21 kg, s’acobla directament al basculant, configurant una arquitectura tan radical com eficient.
No és només una solució estètica —que també— sinó una aposta clara per redefinir la manera com entenem una moto.
Preus i posicionament
La Verge TS Pro arrenca a Europa des d’uns 37.000 euros amb la bateria estàndard, mentre que la versió amb més autonomia s’acosta als 40.000 euros. La versió més alta de la gamma, la Verge TS Ultra, se situa al voltant dels 54.000 euros.
No són xifres populars, això està clar, però també és cert que avui per avui aquesta tecnologia continua sent tan nova com exclusiva. De fet, acaba de començar a caminar. Amb això vull dir que la novetat, sempre té un preu. Amb el temps però, quan comenci a democratitzar-se tot plegat, acabarà baixant.
Molt més que una moto nova
Cara o barata, el més important no és només la moto, sinó el que representa. L’arribada de les bateries d’estat sòlid a producció és el senyal més clar que l’arribada d’una nova generació de vehicles elèctrics és imminent.
Per tot, crec que la conclusió està molt clara: la tecnologia ja està aquí. Per tant, l’autèntic repte ja no és tècnic, sinó industrial i econòmic. Quan això es resolgui —i tot apunta que no trigarà massa— el debat entre combustió i electrificació canviarà completament de nivell.
Per a més novetats de motos, feu clic en aquest enllaç directe o accediu a la secció clicant a ‘Novetats – Motos’ des del menú superior del blog.
Galeria
Fotos: Verge
