Villeneuve Tipus 1.- Si heu anat seguint aquesta secció dedicada al vehicles del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra, a hores d’ara ja sabreu que totes i cadascuna de les peces exposades són molt més que simplement uns quants cotxes d’època, doncs la gran majoria són bocins importantíssims de la història de l’automoció en el sentit més ampli de la paraula.
Dit això, destacar que el Villeneuve Tipus 1 del què parlarem tot sentit, un vehicle més semblant a un carruatge que no pas a un cotxe, és també una peça d’allò més rara, de fet, és l’únic model conegut a tot el món d’aquesta marca!
No puc dir-vos el motiu, però l’activitat de la marca va ser molt curta i tot i l’èxit del Tipus 1, la factoria va tancar després de només un any al mercat. Tot i axò, el Villeneuve Tipus 1 va destacar molt.
2⅓ CV per no caminar
Equipat amb un motor monocilíndric de tracció posterior signat per De Dion-Bouton i instal·lat al darrere, el Villeneuve oferia 2⅓ CV de força, una potència que el feia capaç d’assolir velocitats que avui dia superaríem fàcilment correns al seu costat, però que a finals del segle XIX eren tota una fita i un luxe pel simple fet que es tractava d’un cotxe!
Ràpid o no, el cas és que aquest motor i per tant també el cotxe, va ser molt conegut per la seva fiabilitat. Això va facilitar que fos un vehicle molt popular entre la creixent oferta de models que anaven sorgint, inclús per davant de models de marques amb més solera.
Entre 8 litres i 10 litres
Curiosament, tot i que parlem d’un motor tant simple i poc potent, en termes de consum aquesta mena de motors consumien al voltant de 8 a 10 litres cada 100 quilòmetres , una eficiència equiparable als consums del cotxes actuals, però que a l’època era una xifra molt respectable. A més, lo del consum, ni preocupava ni suposava cap maldecap, tot el contrari, anar a repostar els 7 o 8 litres que entren al dipòsit era molt top!
Per altra banda, arribar a fer 100 quilòmetres en aquells moments podia requerir mesos, doncs l’ús dels vehicles no tenia res a veure amb grans desplaçaments, els quals, sigui dit de pas, encara es feien en grans carruatges de cavalls, més pràctics i més còmodes.
Parlant de carruatges. Una de les característiques més destacades d’aquells moments i que el Villeneuve té, bàsicament perquè era així que es viatjava als carruatges de cavalls de tota la vida, és que l’habitacle tingui els seients enfrontats, és a dir, l’anomenada configuració “Vis-à-Vis”, una expressió que curiosament s’utilitza avui dia per diferenciar els salons de les autocaravanes que tenen els seients cara a cara.
Troç de la història exposada a Encamp
Com he comentat tot just començar, tot i que la producció de Villeneuve va limitar-se només al Tipus 1, el cotxe va deixar una empremta significativa a la història de l’automoció i això fa que un cop més el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra torni a destacar a nivell mundial al tenir una unitat impecablement conservada en esposició. A més, aquesta peça inclou sostre per protegir els ocupants del sol -no de la pluja- un detall que fa que encara sigui més especial!
Per tot, el Villeneuve Tipus 1 està considerat una peça de col·leccionista molt preuada, no només pel seu valor històric, també pel seu disseny únic i pel que va suposar per a l’enginyeria automobilística del moment i també del futur.
——————
Gaudiu d’aquest model i de la resta de joies de l’automobilisme de tots els temps visitant el museu i veient-les en persona. Val molt la pena.
Recordeu que el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra es troba en ple centre de la parròquia d’Encamp. Per altra banda, si de moment voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu a la secció del blog directament.
