Nous respectons votre vie privée
Nous utilisons des cookies pour le fonctionnement du site et, avec votre consentement, pour les statistiques et le marketing. Vous pouvez tout accepter, tout refuser ou les configurer. Politique de cookies
A començaments del segle XX l’automòbil encara no tenia una fórmula definida. Els fabricants experimentaven amb diferents arquitectures, sistemes de transmissió i tipus de motors, mentre intentaven transformar una màquina encara rudimentària, de fet un carruatge, en un mitjà de transport més…
Une fois de plus, lorsque nous parlons des morceaux de l'histoire de l'automobile hébergés au Musée de l'Automobile d'Andorre, nous évoquons des voitures qui se distinguent par leur puissance, par leur beauté, par les deux, ou même bien plus, comme c'est le cas de la Peugeot 201 que nous vous…
Nous pourrions dire que le quadricycle De Dion-Bouton de 1898 que nous vous présentons ici est l'une des pièces fondatrices de l'histoire de l'automobile. Nous ne parlons pas d'un véhicule ancien de plus du musée d'Encamp, nous parlons d'une des machines, à cheval entre une calèche et un « engin…
Parlar de Hispano-Suiza és parlar d’excel·lència, de luxe i d’una enginyeria que va marcar una època. Però aquesta imatge, tan poderosa com parcial, presenta una altra realitat menys coneguda: la d’una marca que en un moment clau de la seva història va intentar adaptar-se a un mercat molt més ampli.
En aquest context, el Hispano 8/10 Guadalajara, també conegut com a Tipo 24, és probablement l’exemple més clar d’aquest intent.
Tant la submarca La Hispano, com el model 8/10 Guadalajara van nèixer després de la Primera Guerra Mundial. Espanya necessitava vehicles fiables, robustos, però que fossin més assequibles. Per assolir aquesta fita Hispano-Suiza va posar en marxa una nova fàbrica a Guadalajara, projectant-la com un centre orientat a una automoció més funcional i menys elitista que la fàbrica de Barcelona. En aquest sentit, el 8/10 HP no volia impressionar; volia servir i sí, també volia assolir moltes vendes.
Des del punt de vista tècnic el plantejament també era coherent amb aquesta filosofia. El motor de quatre cilindres (d’uns 1,8 litres de cilindrada), garantia potència suficient per moure el cotxe amb solvència en un entorn on les carreteres no eren precisament fàcils.
No era un cotxe ràpid ni refinat en excés, però sí molt fiable mecànicament, pensat per durar i per rodar molts anys.
El xassís, d’estètica clàssica, sense floritures i molt robust, permetia diferents configuracions de carrosseria, fet que va ampliar les seves possibilitats d’ús i el rang de clients potencials.
El cas és que aquest model va simbolitzar un intent real de la marca barcelonina d’industrialitzar l’automòbil a Espanya, lluny dels circuits habituals del luxe i de la producció artesanal dels cotxes que feien a Hispano Suiza.
Malauradament però, el projecte no va tenir l’impacte que s’esperava. Al final la producció va ser molt limitada, fet que va reduir la seva presència al mercat.
Avui dia, precisament és aquest el detall en el qual rau l’interès del 8/10 Guadalajara com a cotxe de col·lecció. És un cotxe amb el què podem conèixer i entendre un moment concret de la història de l’automòbil a Espanya i el d’una marca de la talla de Hispano Suiza. És un cotxe amb el què s’explica fins a quin punt, inclús les marques més prestigioses del moment van haver d’afrontar una realitat econòmica i social complicada que els va empènyer a reinventar-se. I és que aquest model -també la marca- no destaquen ni per l’exuberància ni per la innovació en cap sentit, ho fan pel seu valor com a testimoni històric d’un moment en el temps i d’una maniobra empresarial, en aquest cas fallida.
Per això, aquest Hispano 8/10 Guadalajara que trobareu al museu encampedà no llueix com una icona del luxe europeu, ni tan sols llueix com un cotxe popular, però sí com una peça clau per entendre els complicats anys d’Espanya a la postguerra, així com l’evolució d’una marca de luxe com Hispano Suiza, en un moment en el què va voler baixar del seu pedestal per parlar el llenguatge del carrer i que al final no va saber fer-ho!
Si voleu més informació del Museu, podeu informar-vos fent clic en aquest enllaç
Per altra banda, si de moment voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu directament a la secció del blog.
