Nous respectons votre vie privée
Nous utilisons des cookies pour le fonctionnement du site et, avec votre consentement, pour les statistiques et le marketing. Vous pouvez tout accepter, tout refuser ou les configurer. Politique de cookies
En aquesta nova entrega referent a la col·lecció de vehicles exposada al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra ens traslladem a mitjans del segle passat, quan un enginyer aeronàutic va endinsar-se en el món de l’automoció de competició amb els MEP X2 i MEP X27, molt més que uns monoplaces! Els…
En aquesta nova entrega referent a la col·lecció de vehicles exposada al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra ens traslladem a mitjans del segle passat, quan un enginyer aeronàutic va endinsar-se en el món de l’automoció de competició amb els MEP X2 i MEP X27, molt més que uns monoplaces!
Els MEP X2 i MEP X27 van ser dos prototips dissenyats a França per Maurice-Émile Pezous (d’aquí les sigles MEP), un enginyer aeronàutic i apassionat del motorsport.
Pezous els va crear durant la dècada dels anys 60 amb l’objectiu de fabricar vehicles de competició lleuger, d’alt rendiment però sobretot accessibles.
A l’esquerra el MEP X37 i a la dreta el MEP X2
El fet que vingués del sector aeronàutic li va permetre aplicar els coneixements als seus dissenys. D’aquí l’ús de xassís tubulars d’alumini, materials súper lleugers i d’aconseguir una aerodinàmica molt treballada, quelcom gens imaginable a l’època.
Interior del monoplaça X2
Une fois de plus, lorsque nous parlons des morceaux de l'histoire de l'automobile hébergés au Musée de l'Automobile d'Andorre, nous évoquons des voitures qui se distinguent par leur puissance, par leur beauté, par les deux, ou même bien plus, comme c'est le cas de la Peugeot 201 que nous vous…
Nous pourrions dire que le quadricycle De Dion-Bouton de 1898 que nous vous présentons ici est l'une des pièces fondatrices de l'histoire de l'automobile. Nous ne parlons pas d'un véhicule ancien de plus du musée d'Encamp, nous parlons d'une des machines, à cheval entre une calèche et un « engin…
“Quan l’automòbil deixa enrere el carruatge”. Aquesta és la millor forma de començar el reportatge del Chenard & Walcker Type TT que trobareu exposat a la planta baixa del Museu Nacional de l’automòbil, doncs simbolitza precisament això ! Tot i que podríem dir que Chenard & Walcker va ser…
Coneixedors del seu projecte, els de Citroën van donar-li suport cedint-li el motor de l’AMI 6 per l’X2 i el del GS per l’X27. El cert és que la marca va veure una excel·lent oportunitat per promocionar-se dins del món de la competició, un sector en el què no estaven gens posats.
La marca també va ajudar Pezous en la producció i gestió de l’anomenada Formule Bleue, que no era altra cosa que competicions automobilístiques accessibles per a més gent que només marques amb grans pressupostos. Aquesta categoria de monoplaces basada en el MEP X27 van disputar-se a circuits com el de Magny-Cours o el de Paul Ricard.
La Formule Bleue va estar activa durant els anys 70 i va permetre formar molts pilots francesos.
Molt més econòmica respecte de categories com la Fòrmula Renault, disposava igualment de cotxes molt ràpids gràcies al seu baix pes i a la bona aerodinàmica, tot i que sent de tracció davantera eren cotxes amb una conducció peculiar i poc efectiva.
Un dels punts febles que va patir aquesta competició tenia a veure amb la fiabilitat, doncs els motors de Citroën no havien estat dissenyats per a curses (eren de cotxes de producció) fet pel qual algunes peces es desgastaven molt ràpidament.
Veiem tot seguit els detalls dels dos models de Pezous exposats al museu encampedà.
El MEP X2 va ser un dels primers intents de l’enginyer de desenvolupar un cotxe de competició econòmic però molt efectiu.
Porta un xassís tubular d’alumini sobre el qual descansa una carrosseria súper lleugera i molt minimalista i sense cap tipus de comoditat extra.
Com ja he avançat l’X2 porta el motor del Citroën Ami 6, un Panhart de 2 cilindres amb 602 CC i 32 CV de potència. El cotxe és de tracció davantera i porta una caixa de canvis manual de 4 velocitats.
Un dels grans punts positius va ser que el seu pes era molt reduït (uns 400 kg), fet que que li donava una bona relació pes/potència.
El MEP X27 va ser l’evolució de l’X2 i incloïa moltes millores aerodinàmiques i mecàniques respecte d’aquest. Presenta una carrosseria més refinada i més tancada. Com en el cas de l’X2, el xassís també és de tipus tubular.
Pel que fa al motor, l’X27 monta el motor d’un Citroën GS, un 4 cilindres bóxer de 1.0 litres amb un màxim de 70 CV. També és de tracció davantera i la caixa passa de 4 a 6 relacions.
Pel que fa al pes, se situa en 500 kg.
Avui dia tant l’X2 com l’X27 són peces de col·lecció molt rares i preuades, sobretot pels entusiastes del motorsport francès.
Respecte de les unitats fabricades, destacar que se’n van fer molt poques dels dos models, sobretot de l’X2, del què van fer-se només 20 unitats. Pel que fa al MEP X27 van produir-se 36 unitats.
En resum: els MEP X2 i X27 van ser uns interessants intents de democratitzar el Motorsport a França amb cotxes lleugers, barats i molt avançats gràcies a l’aplicació de l’enginyeria aeronàutica. Tot i que no van tenir un èxit comercial massa durador, sí que van deixar la seva empremta al món de les curses de promoció i part d’aquesta empremta la teniu exposada al Museu Nacional de l’Automòbil.
Si voleu veure més fitxes de les peces del museu, podeu accedir-hi des d’aquest altre enllaç.
