Nous respectons votre vie privée
Nous utilisons des cookies pour le fonctionnement du site et, avec votre consentement, pour les statistiques et le marketing. Vous pouvez tout accepter, tout refuser ou les configurer. Politique de cookies
A començaments del segle XX l’automòbil encara no tenia una fórmula definida. Els fabricants experimentaven amb diferents arquitectures, sistemes de transmissió i tipus de motors, mentre intentaven transformar una màquina encara rudimentària, de fet un carruatge, en un mitjà de transport més…
Une fois de plus, lorsque nous parlons des morceaux de l'histoire de l'automobile hébergés au Musée de l'Automobile d'Andorre, nous évoquons des voitures qui se distinguent par leur puissance, par leur beauté, par les deux, ou même bien plus, comme c'est le cas de la Peugeot 201 que nous vous…
Nous pourrions dire que le quadricycle De Dion-Bouton de 1898 que nous vous présentons ici est l'une des pièces fondatrices de l'histoire de l'automobile. Nous ne parlons pas d'un véhicule ancien de plus du musée d'Encamp, nous parlons d'une des machines, à cheval entre une calèche et un « engin…
El protagonista d’aquesta fitxa, el Renault AG1 de 1909, no és un Renault qualsevol, sinó que és un dels models més simbòlics de la història de la marca al ser la base dels famosos taxis parisencs que van escriure un capítol vital a la Primera Guerra Mundial.
A principis del segle XX Renault ja era un fabricant prou consolidat. El model Type AG es va introduir l’any 1905, sent l’AG1 una de les evolucions d’aquest model. L’any 1909 l’AG1 va convertir-se en el cotxe de referència per cobrir el servei de taxi a París.
El moment clau però, va arribar cinc anys més tard. I és que durant la Primera Guerra Mundial uns 600 taxis Renault AG van ser requisats per transportar soldats francesos cap al front, concretament a les vores del riu Marne, d’aquí el sobrenom de “Taxis de la Marne”. L’impacte militar real va ser limitat, però l’impacte simbòlic va ser enorme, convertint la marca francesa en tot un símbol nacional.
Quan estigueu davant de l’AG1 que hi ha a la planta baixa del museu encampedà, no espereu res semblant a un cotxe modern tal i com l’imaginarieu, doncs en aquells temps tot era tecnologia pionera, amb totes les limitacions que això implicava.
Pel que fa al sistema motriu l’AG1 equipa un motor d’1,2 litres amb dos cilindres en línea que desenvolupa entre 8 i 10 cavalls. Aquest propulsor de tracció posterior i tres marxes podia assolir uns 45 km/h.
A trets generals el Renault AG1 era un vehicle robust, simple i molt fiable per als estàndards de l’època. No era ràpid ni massa sofisticat, però era molt funcional i això era el que realment importava a l’any 1909. Precisament, la seva simplicitat, fiabilitat i robustesa van ser els factors que van fer-lo el canditat perfecte per treballar com a taxi.
Destacar que el cotxe mantenia un tret distintiu dels Renault d’aquells anys: tenir el radiador al darrere del motor, just davant del parabrisa. Aquest fet dibuixava una silueta molt característica gràcies a un morro molt pla.
La carrosseria habitual de l’AG1 tenia la part posterior, la destinada als passatgers, o directament descoberta o descapotable, com és el cas de la peça exposada al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra.
El xassís, robust i ferm, estava separat amb una estructura de fusta i planxes metàl·liques.
Per altra banda, les rodes de fusta equipaven uns pneumàtics molt estrets.
Per tot el que he exposat, aquest cotxe no va ser important per la seva tecnologia, tampoc va revolucionar la mecànica, ni va aportar grans innovacions a nivell d’enginyeria. Ara bé, lluny de ser un vehicle més, al final ha acabat ocupant un lloc preferent a la història de l’automòbil per dues coses molt importants: per tenir un paper vital a la Batalla del Marne com a vehicle de transport de tropes i per ser el model amb el què va arribar la industrialització del taxi modern. En aquest sentit, l’AG1 va demostrar que l’automòbil, tot i ser encara un enginy relativament recent, havia evolucionat, passant de ser una màquina estranya limitada als més rics, a ser una eina molt més popular i d’ús urbà molt més quotidià.
Com passa amb la majoria de joies amb rodes exposades al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra, aquesta és una altra peça de col·leccionista molt rara i valuosa.
Tot i que hi ha unes quantes unitats a museus i col·leccions privades, especialment a França, un cop més hem de destacar que l’estat de conservació de l’AG1 andorrà és el seu punt fort respecte a les altres unitats que hi ha arreu.
Gaudiu del Renault AG1 i de la resta de joies de l’automobilisme de tots els temps visitant el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra que trobareu en ple centre de la parròquia d’Encamp.
Per altra banda, si voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu directament a la secció del blog.
