Nous respectons votre vie privée
Nous utilisons des cookies pour le fonctionnement du site et, avec votre consentement, pour les statistiques et le marketing. Vous pouvez tout accepter, tout refuser ou les configurer. Politique de cookies
Es diu que durant la producció del Type 22 Brescia, Ettore Bugatti va desestimar unes quantes unitats recent fetes perquè no reunien els estàndards de construcció que ell considerava necessaris, bàsicament pel que fa a l’encaix milimetric d’alguns components . Potser exagerava? Potser feia un gra…
Es diu que durant la producció del Type 22 Brescia, Ettore Bugatti va desestimar unes quantes unitats recent fetes perquè no reunien els estàndards de construcció que ell considerava necessaris, bàsicament pel que fa a l’encaix milimetric d’alguns components.
Potser exagerava? Potser feia un gra massa? Segurament. El cert però és que gràcies al seu nivell d’exigència respecte de la qualitat dels seus cotxes, Bugatti va convertir-se en una de les marques més prestigioses de la història de l’automobilisme, quelcom que avui dia segueix sent així!
Un model important
El Bugatti Type 22 Brescia no només va ser un cotxe d’èxit a nivell comercial, també va establir molts dels principis que definirien la marca. Aspectes com la seva innovació tècnica, com l’ús de culates multivàlvules i motors molt lleugers, el seu disseny inconfusible, el grau d’aerodinàmica i com no, l’èxit a la competició, van definir la filosofia de la marca com cap altra.
Une fois de plus, lorsque nous parlons des morceaux de l'histoire de l'automobile hébergés au Musée de l'Automobile d'Andorre, nous évoquons des voitures qui se distinguent par leur puissance, par leur beauté, par les deux, ou même bien plus, comme c'est le cas de la Peugeot 201 que nous vous…
Nous pourrions dire que le quadricycle De Dion-Bouton de 1898 que nous vous présentons ici est l'une des pièces fondatrices de l'histoire de l'automobile. Nous ne parlons pas d'un véhicule ancien de plus du musée d'Encamp, nous parlons d'une des machines, à cheval entre une calèche et un « engin…
“Quan l’automòbil deixa enrere el carruatge”. Aquesta és la millor forma de començar el reportatge del Chenard & Walcker Type TT que trobareu exposat a la planta baixa del Museu Nacional de l’automòbil, doncs simbolitza precisament això ! Tot i que podríem dir que Chenard & Walcker va ser…
El Type 22 Brescia que trobareu exposat a la primera planta del museu d’Encamp és una peça molt valorada al món del col·leccionisme. I és que aquest és un dels models més emblemàtics de la marca dels seus inicis.
El model va sorgir com a l’evolució del Type 13, un model que va revolucionar les carreres a principis del segle XX per la seva lleugeresa, agilitat i per una avançada tecnologia que li garantia un rendiment excepcional. En aquest sentit el Type 22 va heretar molta de la seva enginyeria.
La gran diferència està en que el Type 22 presenta una distància entre eixos més llarga, quelcom que es tradueix en més espai i també en més estabilitat.
Com tots els Bugatti, el Type 22 Brescia es caracteritza per la seva construcció lleugera i per la seva eficiència aerodinàmica.
El xassís està fet a base de fines plaques d’acer disposades en forma d’acordió, una forma que li aporta la rigidesa necessària, però molta lleugeresa.
La carrosseria presenta el característic disseny en forma de bala, tal i com eren els cotxes de competició.
En el cas de la unitat del museu la cabina és monoplaça, possiblement perquè a l’època la van fer servir a curses. La qüestió però, és que la configuració de seients habitual era de dues places i fins i tot de quatre, la més rara de trobar avui dia.
El sistema de suspensió consta d’eixos rígids amb molles semiel·líptiques, oferint un bon equilibri en termes de confort i de resposta davant les forces derivades del balanceig als revolts.
La combinació de tot això, més un magnífic motor, va permetre que el Type 22 Brescia fos un dels cotxes més àgils del seu temps.
Les excel·lents capacitats del cotxe també van ser possibles gràcies al seu esplèndid motor, un 1.5 litres de 1.496 CC, 4 cilindres en línia i 16 vàlvules, una configuració molt innovadora que té la funció d’obrir i tancar els conductes d’admissió i escapament de gasos, quelcom fundamental per a la combustió de la barreja aire-combustible.
Gràcies en això hi ha un augment considerable de la potència, la qual, en el cas del Type 22 Brescia era de 50 CV! Val a dir que aquesta concepció de motor va ser adoptada a tots els motors d’alt rendiment a partir d’aquell moment.
Tot això, més un pes total situat als voltants dels 650 kg permetien al Type 22 Brescia assolir els 120 km/h, 130 si s’administrava bé les quatre relacions del canvi de marxes.
Nascut de l’èxit!
El Type 22 deu el sobrenom de Brescia (avui dia seria la versió) a partir de la victòria del Bugatti Type 13 a la Copa Brescia, una prestigiosa cursa italiana en la què Bugatti va ocupar els quatre primers llocs l’any 1912.
Aquest èxit va ser tan important que a partir de llavors Bugatti va nomenar “Brescia” tots els models amb motor 16 vàlvules, inclòs el Type 22.
Del Type 22 Brescia es van fabricar unes 2.000 unitats entre les diferents versions, sent dels primers models produïts a gran escala i també dels més venuts.
75 anys sota l’aigua!
Acabaré amb una anècdota curiosa. Segons sembla va haver-hi un Type 22 Brescia submergit durant 75 anys al fons del Llac Maggiore (entre Suïssa i Itàlia).
El seu propietari, un ciutadà suís, el va llançar al llac l’any 1936 abans que la policia li embargués per no haver pagat els impostos d’importació.
El cotxe va quedar en l’oblit fins l’any 2009 quan va ser recuperat i subhastat. Tot i estar absolutament desfet, el cotxe va assolir un preu de venda de mes de 250 mil euros.
Afortunadament la unitat que hi ha al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra mai va estar submergida a cap llac, sinó que s’ha conservat fins avui gràcies a la passió dels seus propietari i al manteniment al qual se’l sotmet periòdicament.
——————
Gaudiu d’aquest impressionant model i de la resta de joies de l’automobilisme de tots els temps visitant el museu i veient-les en persona. Val molt la pena. Recordeu que el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra es troba en ple centre de la parròquia d’Encamp.
Per altra banda, si de moment voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu a la secció del blog directament.
